DIUMENGE II D’ADVENT (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 11,1-10; Sl 71; Rm 15,4-9;  Mt 3,1-12

Estimats germans i germanes,

Ens agraden les bones notícies perquè necessitem una mica d’optimisme i d’alegria. Estem a les portes del Nadal: s’engalanen els carrers, les tendes ofereixen articles meravellosos i fan el seu agost en ple hivern, petits i grans gaudim d’un temps màgic, les famílies es reuneixen... Els cristians, a més, tornem a rebre la millor notícia: Déu s’ha fet un de nosaltres i es fa present a la nostra vida per sempre!

La nostra societat s’està acostumant a prescindir de Déu: hi ha conseqüències, en veiem els resultats. La nostra vida tan atrafegada, amb calendaris que no deixen ni respirar, ens dóna excuses per dir-nos que no cal reflexionar ni pregar perquè no és productiu. Per altra banda, s’ha creat la cultura de l’oci perquè no som màquines sinó éssers humans. Durant aquest llarg pont podrem contemplar millor la natura, llegir, i gaudir de més temps amb la família o els amics. Donem gràcies a Déu per tot, però especialment per les lectures d’aquest segon diumenge d’Advent, tan riques en contingut i plenes d’esperança.

Les imatges que ens presenta Isaïes tenen una força impressionant. La soca tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. Un tronc envellit, del qual tothom fa estelles o es llençat al foc, reprèn una nova vida jove i esperançada. Com el començament d’una nova primavera. Germans, no estem en un carrer sense sortida: se’ns ofereixen noves oportunitats, som perdonats sempre, l’amor ens salva. Escriu sant Pau: «Déu ens encoratja i ens conforta. Així, en moments de prova i de crisi mantenim l’esperança». Joan Baptista insisteix en la conversió. Convertir-se vol dir deixar-se conduir per Déu pel llarg desert de la vida, alliberant-se de mica en mica de la seducció de les constants temptacions. Ens cal obrir rutes, aplanar camins, per anar a l’encontre de Jesucrist, que ve a nosaltres: ve en la pregària i en els sagraments, ve quan algú ens demana el nostre temps i el nostre ajut, ve quan meditem l’Evangeli i quan sentim la necessitat de Déu. Cal escoltar les veus que criden en el nostre desert. No ens podem conformar amb la realitat, ens cal millorar-la, ens cal estimar més i no judicar per les aparences. Això és possible quan l’Esperit de Déu està en nosaltres: «esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor», segons Isaïes.

Pot resultar xocant la segona imatge d’Isaïes, la dels animals que conviuen encara que siguin incompatibles. Ens vol dir que el més fort i poderós renunciï al domini sobre el més feble per situar-se en un pla d’igualtat, abandonant prejudicis i interessos. La conversió és personal, però es fa en l’àmbit comunitari i social. Les nostres actituds tenen repercussió en el grup. Diu la segona lectura: «Ben avinguts de cor i de llavis... accepteu-vos els uns als altres, com el Crist us ha acceptat». Tan en l’ordre internacional com en el social, i també en el familiar, hi ha molt de camí per fer. El canvi d’estil de vida a que estem invitats suposa estar més units a Déu. Seguint sant Pau, els fruits de l’Esperit de Déu en nosaltres són evidents: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, i domini d’un mateix. D’aquesta manera podrem millorar la nostra relació amb els altres, essent més dialogants, tolerants i acollidors. L’Evangeli ens fa una invitació provocadora: «Demostreu amb fets que us voleu convertir». Aleshores si que podrem dir que preparem el Nadal, o sigui, que afavorim i expressem la vinguda de Déu a les nostres vides. Jesús ens invita al veritable amor i a posar-lo en pràctica. Estem cridats, doncs, a gastar les nostres energies, desplegant-les en projectes concrets al servei dels altres. El salm manifesta el nostre desig: «...que abundi la pau!»

Tant de bo ens deixéssim instruir per les Sagrades Escriptures! «La força i el consol que elles ens donen ens ajuden a mantenir la nostra esperança», escriu sant Pau. La bona notícia que escoltem avui ens presenta un programa dinàmic i renovador. Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi!