DIUMENGE DE PASQUA. MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Fets 10,34a.37-43; Salm 117,1-2.6ab-17.22-23; Col 3,1-4; Jo 20,1-9

Ja sabeu què ha passat? Déu l’ha ressuscitat al tercer dia. Encara de nit Maria Magdalena se n’ha anat al sepulcre. En arribar-hi, s’ha adonat que quelcom ha passat; advertits per ella, Pere i l’altre deixeble també hi han anat corrents. Certament quelcom ha succeït, la tomba és buida. Jesús, tal com deien les Escriptures, ha ressuscitat d’entre els morts. S’ha acomplert el pla de Déu. Jesús no és Llàtzer, un mort que s’ha posat a caminar per tornar a morir. El primer dia de la setmana Déu crea el món de nou, del sepulcre neix una nova creació, de la fosca s’ha fet llum de nou per voluntat de Déu.

En aquest matí de Pasqua, el Dijous i el Divendres Sant adquireixen tot el seu sentit. La mort de Jesús ha estat una mort per amor, una mort per la vida; experimentant la plenitud de la mort humana ha arribat al món de Déu, a la vida plena. Ell ja no pertany al món sensible i caduc, sinó que els seus el veuen, el reconeixen, amb els ulls de la fe. La fe en la resurrecció de Jesús és confiança en l’existència real de Déu, és fe en el fet que l’encarnació del Fill ha portat Déu, ha penetrat fins al moll de l’os de la humanitat, fins i tot al regne dels morts.

Era diumenge, encara fosc, la pedra havia estat treta, el llençol d’amortallar aplanat, el mocador lligat al mateix lloc on havia estat el cap de Jesús. Hi ha indicis que quelcom d’extraordinari ha succeït i sols un dels que hi han anat, l’altre deixeble, ha vist i ha cregut. Per Pere i per Maria Magdalena caldrà encara una manifestació personal per reconèixer-lo. És la fe la que ens fa veure que Jesús, morint, ha destruït la mort i ressuscitant ens ha retornat aquella vida que no acaba, perduda al paradís.

La Resurrecció de Jesucrist és la culminació de la seva Passió redemptora, amb ella ha vençut a la mort. Si tot hagués acabat amb la mort en la Creu, hauria estat realment un fracàs. Jesús podria haver passat a la història com un home bo. Però no hauria passat més que com un home. Jesucrist és el Fill de Déu i en ser-ho i per ser-ho, el Pare l’ha ressuscitat. Per això nosaltres tenim la certesa que el nostre cos també ressuscitarà com el seu. Gràcies a la seva Resurrecció, podem estar segurs de l’existència de la vida eterna, que estem cridats a viure en Déu per la resurrecció de Crist.

Tan sols Jesucrist podia obrir-nos el camí en ser veritable Déu i veritable home. Morint i ressuscitant ha obrat el que cap altre podia fer, reconciliar-nos amb el Pare. La Resurrecció de Crist és el centre de la nostra fe.

El sepulcre era buit, Jesucrist va sortir del sepulcre i es va aparèixer, amb un cos gloriós, a les dones, als dotze i als altres deixebles. Una immensa joia els va envair, no s’havia acabat tot a la creu; és l’alegria pasqual. La nostra no és una fe trista, sinó joiosa. La Resurrecció de Crist transforma per complet al món, li porta alegria i pau, felicitat i esperança. Com a Maria Magdalena, a Pere i a l’altre deixeble. La vida del cristià davant el món és una vida transformada pel fet de la Resurrecció. Una joia per compartir amb un món desesperançat i ensopit al qual hem de fer arribar exultants el goig pasqual. «Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo», compartim-lo i anunciem-lo.