DIJOUS DE LA SETMANA II D’ADVENT

Dia 14 de desembre
SANT JOAN DE LA CREU, PREVERE I DOCTOR DE L'ESGLÉSIA
Homilia predicada per fra Borja Peyra, diaca
Is 42,13-20; Sl 144,1-9; Mt 11,11-15

Germans,

Molt sovint, les expressions més obscures i antipàtiques de l’Escriptura són les que aporten més llum a la nostra vida si fem l’esforç de no apartar-les massa ràpidament de la nostra consideració o de sotmetre-les còmodament a les nostres tranquil•litzadores categories racionals.

Avui l’Evangeli ressalta del Baptista i dels qui són com ell, no llur fe ni llur bondat, sinó la seva violència, que els fa capaços d’apoderar-se del regne. Realment, és aquesta una estranya virtut! Es tracta d’una violència sagrada, una violència que està ben lluny de l’obscura tendència que tots coneixem i que deixem tan fàcilment arrelar en el nostre cor. I no penséssim pas que la violència destructora és cosa només de les llunyanes notícies dels diaris, perquè realment aquest és un patrimoni comú i quotidià, ja que, encara que sigui en la soledat de la nostra cel·la, encara que ningú ens vegi ni ho sàpiga, amb el nostre judici i menyspreu subtil i secret ens fem solidaris i responsables del mal en el món, renovem el pecat d’Adam i oblidem com ell que no “no hi ha res d’amagat que no s’hagi de saber” (Mt 10,26).

No, la violència de Joan i dels qui s’apoderen del Regne és d’un altre tipus, és la violència del qui tot ho menysprea i tot ho posterga en funció del Regne. És la violència de l’obedient que es venç a si mateix per ser fidel al seu deure sagrat; és la violència del pacífic, que lluita valentament per no acomodar-se a la pressió unànime de la massa enfervorida i restar fidel a la veritat; i és la violència del profeta que, per compassió, denuncia implacablement la malícia del poble i la seva impietat autosuficient.

Sí, Joan baptista és un violent ferotge perquè no dubta en trepitjar totes les convencions humanes per anunciar el Regne de Déu. I com ell, Jesucrist és doblement violent perquè, tal com Déu va lluitar amb Jacob tota la nit i va perdre (Gen 32,25), Jesús es fa perdedor per nosaltres en la nit de la passió.

La violència de Déu és la violència de l’amor. Déu no tem fer-se violència a si mateix, no tem forçar-se per encabir la seva divinitat en l’exigu receptacle de la nostra humanitat, i no tem tampoc morir per salvar-nos. Imitem-lo, doncs, germans, siguem violents, lluitem pel regne de Déu i deixem-nos vèncer pels altres. Siguem soldats de la feblesa tal com ho va ser Jesús.

Sant Joan de la Creu, la memòria del qual celebrem avui, va ser un campió de la violència sagrada i de la feblesa victoriosa. Que la seva intercessió ens ajudi, d’ara en endavant, a seguir el camí de l’amor i de la pau.