24 de desembre de 2017

NADAL

MISSA DE LA VIGÍLIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 62,1-5; Sl 88,4-5.16-17.27 i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt 1,1-25

Nadal és l’inici de la nostra redempció, ara acollim aquest infant pobre i desvalgut com a redemptor, amb l’esperança que el puguem contemplar com a jutge quan porti el bé i la salvació a la fi dels temps; quan apareixerà com un raig de llum, com una torxa encesa. Avui sabem que ve a salvar-nos i demà esperem veure la seva glòria.

Déu s’ha fet home, ha nascut d’una verge per obra de l’Esperit Sant i ha escollit el llinatge de David per venir a salvar-nos. Així ho havien anunciat de temps antic els profetes; que de la descendència de David havia de venir el Salvador. Aquest Jesús que avui ha nascut en la solitud de la nit; aquest que no ha pogut trobat ni un racó en un hostal, aquest però que participa del llinatge d’Abraham, d’Isaac, de Jacob, de David, de Salomó; del poble que ha patit la deportació a Babilònia en haver perdut el favor del seu Déu, en haver-se allunyat del seu Senyor i que avui ha vingut a salvar al seu poble.

Jesús participa del llinatge de Josep, l’espòs de Maria, d’aquest home bo que en veure la seva promesa embarassada dubta i dubtant, somiant, un àngel li diu que perdi la por, que agafi Maria i la prengui a casa seva perquè és per obra de l’Esperit Sant que espera un fill que salvarà del pecat el seu poble. Josep dorm enmig d’un mar de dubtes i de pors, i es desperta decidit a acomplir allò que l’àngel li ha manat; amb esperit ben prompte, com el que nosaltres hem de tenir per acollir avui l’inici de la nostra redempció.

La redempció comença avui, amb aquest nen que portarà el nom de Jesús, que significa Déu que salva, i el d’Emmanuel, que significa Déu és amb nosaltres. Perquè el Déu que salva és ja amb nosaltres, s’ha fet home i creiem que en ell i des d’ell Déu ens acompanya, ens beneeix i a la fi ens salvarà. Com sant Josep sovint dubtem, ens preguntem; perquè com deia el Papa Francesc el passat dimecres «una fe que no ens posa en crisi és una fe en crisi; una fe que no ens fa créixer és una fe que ha de créixer; una fe que no ens interroga és una fe sobre la qual hem de preguntar-nos; una fe que no ens anima és una fe que ha d’estar animada; una fe que no ens commou és una fe que ha de ser sacsejada».

Si ens refiem de Déu, confiats despertarem amb esperit ben prompte del nostre sotrac i acomplirem el que el Senyor ens mana. El nostre Senyor, el nostre Salvador, és aquí. Avui sabem que el Senyor ha vingut a salvar-nos.