ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Is 7,10-14;8,10; Sl 39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a); He 10,4-10; Lc 1,26-38

«Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat»

Avui, 25 de març de 2021, sembla que tot gira al voltant de la voluntat, la meva voluntat, la teva voluntat, la seva voluntat, la nostra voluntat, la vostra voluntat, llur voluntat.

Ara bé, si la nostra voluntat ens ha portat a allunyar-nos de Déu, a oblidar-nos de Déu, a ser indiferents davant de Déu, a negar-lo, com de vegades pot semblar, en la societat que ens envolta; o entre nosaltres mateixos quan l’orgull s’apodera, o la irascibilitat es troba a flor de pell, o un atac de còlera ens descol·loca tota la serenor monàstica; avui, encara avui, irromp la voluntat de Déu en la nostra història.

La voluntat de Déu s’obre pas en la intimitat de la nostra vida, en la nostra història personal i col·lectiva, social i cultural, en cadascú dels àmbits de la vida, perquè Déu és a tot arreu.

Déu en la història s’ha manifestat de moltes maneres. A l’inici del temps ens trobem que després del diluvi, fa una aliança amb Noé, posant el seu arc en els núvols, com a signe de la seva aliança amb la terra (cf. Gn 9,13), signe preclar i universal que uneix cel i terra, Déu i els homes.

Ara, a la plenitud del temps, és a dir avui, Déu ens ha fet conèixer el misteri de la seva voluntat, la voluntat de donar-nos un home, millor dit l’home, el Verb, la seva Paraula encarnada, el nostre redemptor, Déu i home, Jesucrist. La voluntat de Déu es proposa reconciliar totes les coses en Crist.

Així, la Paraula de Déu s’ha encarnat en el si de la noia, la Verge Maria. El Verb de Déu, Emmanuel, Déu que és amb nosaltres, s’ha encarnat en la nostra humanitat, Déu ens ha mostrat clarament la seva voluntat de salvar-nos a tots. En Crist vol redimir-nos de la nostra càrrega de pecats que arrastrem, i alleugerats del pes puguem avançar, renunciant a la pròpia voluntat, la nostra voluntat, el nostre orgull, per seguir les petjades de l’humil, del qui essent Déu s’ha encarnat, s’ha fet home, per acompanyar-nos, per guiar-nos, per introduir-nos al coneixement de la voluntat de Déu Pare.

L’arc de Déu ara ha passat per una noia, Maria, promesa amb Josep. Maria, la plena de gràcia, Maria, la que evidentment podia tenir por davant la voluntat de Déu, davant del pla que l’àngel li anava proposant. Però, Maria escoltà, confià, acceptà i posa la seva voluntat a les mans de la providència de Déu, posà la seva voluntat a les mans de la voluntat de Déu, lligà la seva voluntat de dona a la voluntat del Misteri de Déu.

Així, a l’arc de Déu s’adhereixen les bones voluntats. Nosaltres com a monjos, com a cristians, tenim el deure d’esdevenir esclaus del Senyor, com Maria es va avançar a pronunciar en lloc nostre. Així, en la mesura que la nostra voluntat vagi apropant-se, configurant-se, implementant-se a la voluntat de Déu, ens anirem conformant més i més a Jesucrist que ha vingut a fer la voluntat del Pare.

Tenim aquests dies de treva per transformar, encaixar, ajustar la nostra llibertat de fills de Déu, com Maria, al compliment de la voluntat fecunda de Déu. Com a monjos tenim un centre vital que és Jesucrist a qui hem de seguir pas a pas, dia a dia, per poder engendrar la voluntat salvífica de Déu en nosaltres.

Jesucrist complint la voluntat del Pare ens ha introduït en l’Aliança de Déu, ens ha donat l’entrada a cadascú de nosaltres perquè ara puguem participar del seu convit, d’acció de gràcies, l’Eucaristia, mentre esperem que gràcies a la seva voluntat, puguem formar part de l’arc que ens unirà i ens pujarà, ens atansarà, l’arc que ens albirarà la porta de la vida eterna, a la seva glòria.

El Verb s’ha encarnat. Però, d’ací a quatre dies ja estarem braman: Hosanna al Fill de David! Tot seguit, sentirem: Que el crucifiquin! Que el crucifiquin!

Gràcies a la voluntat de Déu, a l’ofrena del cos de Jesucrist a la creu, feta una vegada per sempre, nosaltres hem estat redimits. I, amb la glòria de la seva resurrecció, de la seva ascensió, i la vinguda de l’Esperit Sant, ja som salvats si, com Maria, acceptem la nostra esclavitud i la voluntat de Déu per poder dir amb veu clara: “Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat”.