11 de març de 2021

DIMECRES DESPRÉS DEL DIUMENGE III DE QUARESMA

LLIURAMENT DEL SÍMBOL AL CATECUMEN IVAN CALLEJA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet

Dt 6,1-7; Sl 8,8.9.10.11; 1C 15,1-8; Mt 16,13-18

«I vosaltres, qui dieu que soc?» pregunta Jesús als seus deixebles, ens pregunta Jesús a cadascun de nosaltres, et pregunta Jesús a tu Ivan. En la resposta que en donem gravita tota la nostra fe.
Pere fou ràpid i contundent a respondre «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.» i aquesta seva resposta, revelada pel Pare del cel i no pas per cap home de carn i sang, és la que professem solemnement en el Credo, Jesucrist és l’únic fill del Pare i Senyor nostre, concebut per obra de l’Esperit Sant d’una mare verge, que patí, morí, fou sepultat i davallà als inferns per ressuscitar al tercer dia i pujar al cel per asseure’s a la dreta del Pare i tot per a la nostra salvació.

Estimat Ivan aquestes paraules cada vegada que les recitis, seran unes paraules que hauràs de tenir molt a prop teu, les tindràs als llavis però sobretot les has de tenir al cor, com ens ha dit l’Apòstol.
Aquesta és la fe que hem de proclamar amb els nostres llavis i creure de cor. Això és estimar al Senyor, el nostre Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, com ens ha dit el llibre del Deuteronomi, recollint el símbol de la fe del poble d’Israel, el credo del poble escollit per Déu.

Aquestes són les paraules que ens fan justos, aquestes són les paraules que et faran just Ivan, que et faran reverenciar al Senyor, el teu Déu, si les guardes al cor.
El teu Déu, el nostre Déu aquell en qui creiem, aquell en qui confiem, aquell en qui esperem. Cap dels qui creu en Ell no serà defraudat, tot el qui creu en Ell és sortós.

Avui lliurant-te el símbol de la nostra fe, compartim amb tu, en nom de tota l’Església, allò que de més preuat tenim, la fe; aquella que ens fa justos, aquella que ens enriqueix. I la compartim amb tu perquè el Senyor t’ha cridat, t’ha escollit per professar-la amb nosaltres, amb tota l’Església, aquella que s’edifica sobre la roca ferma de Pere, una pedra humana, a vegades dubtosa, com el mateix Pere a l’hora de caminar sobre l’aigua, a vegades poruga, com el mateix Pere a l’hora de la negació, a vegades desconcertada, com el mateix Pere vora el sepulcre buit; però alenada sempre per l’Esperit, com Pere i els altres apòstols el dia de la Pentecosta.

Escriu el nostre arquebisbe Joan que «la fe és un acte personal i, al mateix temps, plenament eclesial. Si individualment som convidats per Déu a la comunió amb Ell, d’altra banda, la fe mai no es dona isoladament. (...) Per tant, la professió de fe és, al mateix temps, un acte lliure que testimoniem amb gratitud i un do que nosaltres rebem de l’Església que la professa i la transmet.» (Joan Planellas, Un comentari al Credo, p. 23).

Nosaltres ara i aquí, indignes representants de l’Església, compartim amb tu Ivan a les portes del teu baptisme la nostra fe formulada i expressada en aquest símbol. Escolta aquestes poques paraules amb atenció i posa-les al teu cor amb amor.