26 de març de 2021

DIVENDRES V DE QUARESMA

LLIURAMENT DE L’ORACIÓ DEL SENYOR AL CATECUMEN IVAN CALLEJA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Os 11,1.3-4.8c-9; Sl 22,1-3.4.5.6 (R.: 1); Ga 4,4-7 i Mt 6,9-13

Ensenyant-nos una pregària el Senyor mateix ens ha ensenyat a caminar, ens ha agafat pels braços i ens condueix amb suavitat cap al Pare, cap al seu Pare que és també el nostre Pare si vivim deixant-nos portar per l’Esperit de Déu. Per Crist som fets fills amb el Fill i aquest és el gran regal que ens ha deixat l’obra redemptora del Crist. Nosaltres som febles, però Déu ens estima tant que fa que l’Esperit ens ajudi a pregar, fa que aquest Esperit es posi en lloc nostre i així la nostra pregària, aquella que el mateix Fill fet home ens va ensenyar, arribi fins al Pare. Dir a Déu Pare, poder-nos dirigir a Ell com a Pare és participar de la passió, mort i resurrecció del Fill; Ell morint a la creu es feu igual a nosaltres, Ell essent ressuscitat ens feu a nosaltres iguals a Ell.

Avui estimat Ivan et lliurem la pregària més preciosa que tenim; com un tresor et convidem a unir-te a nosaltres i a reconèixer a Déu com el teu Pare i el nostre Pare, esdevenint així germans en la fe que professem dins de l’Església i germans del mateix Crist. Ell es dirigia al seu Pare dient-li Abbà, aquesta expressió integra i expressa la relació íntima que viu Jesús amb el seu Pare, una relació senzilla, amorosa i confiada fins i tot a la creu. Però Jesús, que no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, vol compartir amb nosaltres, ens vol iniciar en aquesta relació paterna i filial, ensenyant-nos Ell mateix a dirigir-nos al Pare amb la mateixa confiança amb que Ell ho fa. Al lliurar-nos el Parenostre, aquesta pregària que avui et lliurem i et convidem a compartir amb tota l’Església, ens convidà el mateix Crist a tenir al seu Pare com a Pare nostre.

Déu no és una concepció teòrica, és algú viu i proper a nosaltres, tu Ivan te l’has de sentir proper.
Déu és per a nosaltres transcendent i sant, però alhora és un amor personal i concret per a cadascun de nosaltres. Com aquell pare del fill pròdig que esperava pacientment la tornada del fill sense desesperar mai i amb els braços oberts sempre. Per això Ivan quan et dirigeixis al Pare amb aquesta bella pregària primer que tot confia-t’hi amb esperit de fill i després fixa’t bé en cada una de les set peticions que dirigiràs al Pare sempre que la preguis. Li demanaràs de santificar el seu nom i que vingui a nosaltres el seu Regne, li demanaràs que es faci a cel i terra la seva voluntat; li demanaràs que faci arribar a la humanitat el pa necessari per subsistir cada dia; li demanaràs el perdó comprometent-te tu mateix a perdonar; li demanaràs fortalesa per no caure a la temptació per acabar demanant-li que t’allunyi del mal. Però ho faràs emprant el plural, perquè aquesta pregària és la que ens uneix a tots els creients en la filiació, fets fills amb el Fill per dirigir-nos així units al mateix Pare.

I fixa’t també en la darrera paraula Amén. Amb ella reafirmem tot el que ha sortit dels nostres llavis i del nostre cor; diem que tot allò que el Crist ens va ensenyar a demanar confiats i esperançats al Pare creiem que així ha de ser, que així és. Glorificant el seu nom, acollint el seu Regne, fent la seva voluntat, rebent el pa que ajuda a viure i el perdó que dona la vida i així amb aquesta força evitar la temptació i lliurar-nos del poder del maligne. Que així sigui per a tu i per a tots nosaltres. Amén.