Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 25,6a.7-9; 26,1.4.7 i 8b i 9a.13-14 (R.: 1a; o bé: 13); Rm 5,5-11; Jo
14,1-6
L’esperança no defrauda: Confieu en Déu, confieu també en mi, ens diu Jesús
avui, com ho va dir als seus deixebles, en el discurs de comiat de l’evangeli
de sant Joan.
Esperança i confiança és el que podem viure els cristians avui. Tot i ser
diumenge, la litúrgia de l’Església ens fa commemorar aquesta Eucaristia per
tots els fidels difunts.
Recordem pares, germans, monjos, familiars i amics, que amb esperança i
confiança preguem per ells, perquè assoleixin la casa del Pare. Preguem amb la
confiança que Jesús ha preparat l’estada.
L’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant,
ha vessat en els nostres cors el seu amor.
Aquest amor del Senyor que ens il·lumina i ens salva en el nostre camí, en el
camí que ja han fet els fidels difunts, els nostres germans difunts.
De fet, Jesús amb la seva mort i la seva resurrecció, ha estat el qui ha tret
el vel de dol que cobria tots els pobles, el sudari que amortallava les
nacions. Jesús és el qui salva i l’esperança i la confiança en Jesús serà la
nostra salvació, la nostra vida per sempre.
Jesús, el Crist ha mort per cadascú de nosaltres. I, pecadors com som ens ha
fet justos, ens ha salvat per la seva sang. Ell és qui ens ha reconciliat amb
el Pare i ara és l’hora que també nosaltres siguem instruments de reconciliació
entre uns i altres. Hi ha molt de treball de reconciliació.
El camí el tenim assenyalat per Jesús, quan ens ha dit: «Jo soc el camí, la
veritat i la vida».
Si volem arribar amb els nostres germans difunts a la casa del Pare, hem d’esbrinar
el camí que ens marca i assenyala Jesús.
Si seguim les seves petjades, anirem descobrint la veritat i així assolirem la
vida eterna. Perquè, la mort ha estat per sempre engolida.
Gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ens ha reconciliat, tenim l’honor de
gloriar-nos amb Déu. Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant pels segles dels
segles. Amén.