Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
2S 5,1-3; Sl 121,1-2.4-5 (R.: 1); Col 1,12-20; Lc 23,35-43
Jesucrist és Rei de tot el món. I la pregunta podria ser: Som os del seu os i
carn de la seva carn? Israel va reconèixer a David com a sobirà. Però,
nosaltres reconeixem a Jesucrist com al nostre sobirà?
Perquè la nostra existència ens la juguem entre reconèixer Jesucrist com a
sobirà o rebutjar-lo.
És clar que un Rei que té el tron a la creu no pot ser molt atraient. Perquè
les autoritats es reien de veure clavat a la creu Jesús. Ell que salvava els
altres, què no pot salvar-se ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit?
Però, la reialesa de Jesús no és d’aquesta mena. És molt fàcil burlar-se d’un
rebutjat, separar-se i marcar distàncies amb ofenses i insults gratuïts.
Però, Jesús no baixa de la creu. De fet estableix el seu tron reial a la creu.
Així si som criminals, si no mereixem el perdó dels homes, se’ns ofereix la
misericòrdia de Déu. Així, si tenim el temor de Déu, si el reverenciem i li
donem culte amb dignitat, podrem escoltar la seva veu: «T’ho dic amb tota
veritat: Avui seràs amb mi al paradís».
Per això, necessitem viure una conversió continua. Perquè moltes vegades ens
creiem que som el rei del meu món, el tron el col·loquem al melic perquè tot ha
de girar al meu voltant. Així caiem en el poder de les tenebres.
Però, hem de convertir-nos cada dia i saber donar gràcies al Pare, que ens ha
fet dignes del Regne de la llum pel seu Fill estimat, el seu Fill Jesucrist que
des del tron de la creu ens ha alliberat i, ens ha reconciliat amb tot l’univers.
Girem la nostra mirada al qui és clavat a la creu, Jesucrist, el qui ens mostra
el camí de la vida i, ens dona l’esperança de la resurrecció per seguir els
seus passos a la glòria del seu Regne celestial.
El nostre sobirà sols pot ser un: Jesucrist. Seguim-lo, reverenciem-lo i
aclamem-lo com a Rei de tot el món. Ell que amb Déu Pare, viu i regna en la
unitat de l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.