TOTS SANTS

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ap 7,2-4.9-14; Sl 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6); 1Jo 3,1-3; Mt 5,1-12a

L’esperança no defrauda, l’esperança ens purifica, l’esperança ens dona ànims per viure orientats cap a Déu.

Però, qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al seu recinte sagrat?

El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa. El cor, el cor, el cor com el tenim?

Potser venim de qualsevol tribulació, però el que ens cal és saber a qui ens hem d’adreçar. La gran misericòrdia de Déu ens espera i a nosaltres ens dona esperança que allà on han arribat tants i tants sants també, si Déu vol, podem arribar-hi nosaltres.

Perquè els sants ens els trobem pel carrer. No es veritat que hi ha persones que tenen un cor sincer i son netes de culpa? Però, aquestes persones no son notícia, ja que la humilitat no està de moda.

Som fills de Déu, i el nostre futur serà el d’assemblar-nos a ell, perquè el veurem tal com és.

Si desitgem, de veres, veure Déu cara a cara com els sants, hem de fer nostres cada benaurança.

Si no som pobres, ens resultarà impossible assolir el Regne del cel. Tal vegada siguem pobres econòmicament, però la nostra pobresa ha de ser més radical, ser pobres en esperit, ser pobres de tot, fer-nos res per aconseguir el tot, el Regne del cel. Si ens entretenim en les riqueses, en les consolacions d’aquest món, no avançarem mai.

Si pel que sigui estem de dol, perquè el dol sempre ens pot sobrevolar en el dia a dia i, no tan sols per la pèrdua d’un ésser estimat, sinó per qualsevol pèrdua de les nostres il·lusions, l’esperança en Déu no ens defraudarà perquè és a la fi que serem consolats.

Si som humils i, per això ens hem de fixar en el capítol setè de la Regla de sant Benet, si som humils posseirem el país, el país de Déu.

Si cerquem la justícia allà la trobarem i serem saciats. Si som compassius amb els altres Déu se’n compadirà de cadascú de nosaltres.

I encara el més cap dalt per a nosaltres monjos, cristians compromesos, com ja hem dir la puresa de cor, el cor pur pot veure. L’aigua tèrbola no ens deixa veure clar.

Com anem a veure Déu amb els ulls del cor embrutits?

Tinguem-ho sempre present, sempre atents a la netedat del cor. Això, és el que ens farà assemblar-nos als sants que avui celebrem.

La pau també és cosa nostra de portar-la a la vida des del nostre cor, un cor pacificat pot donar la pau a tothom i, la pau ens fa fills en el Fill de Déu.

I si som perseguits pel fet de ser justos, vivim en l’esperança del Regne que tenim preparat al cel.

Feliços som i serem quan per causa de Jesús, ens ofenen, ens calumnien i, es burlen de nosaltres perquè creiem, perquè som cristians, monjos, consagrats; no ens hem d’ofendre, sinó alegrar-nos de la recompensa del cel.

Els sants han passat per alguna situació límit d’aquestes en la seva vida mortal, però l’esperança i la perseverança i, el no defallir tenint sempre el camí del seguiment de Jesús, els ha fet assolir la pàtria celestial.

Avui és el camí que estem convidats a seguir, les petjades de Jesús, la creu i la resurrecció, l’acció de gràcies que és l’Eucaristia que ens mena cap al cel.

Per això, amb la pregària adorem Déu, i diem: «Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.»