18 de febrer de 2018

DIUMENGE I DE QUARESMA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 9,8-15; Sl 24,4-5b.6-7b.8-9; 1Pe 3,18-22; Mt 4,4b

Poc després d’haver viscut Jesús l’escena del baptisme al Jordà, prefigurat en les aigües del diluvi, de mans de Joan Baptista, havent proclamat el Pare la seva filiació, el seu amor i la seva complaença per Ell, havent-hi planat damunt l’Esperit Sant en forma de colom, el mateix Esperit empeny Jesús al desert. Després de la teofania del Jordà arriba la plena assumpció de la nostra humanitat, fins a arribar a ser temptat. Així mentre Adam sucumbí a la temptació al jardí de l’Edèn i sucumbint-hi ens portà a la mort, el Fill de l’home la vencé al desert i es preparà així per donar-nos la vertadera vida que ens ve per la resurrecció. Mentre tota la creació convivia en harmonia al paradís, el bestiar, ara feréstec, acompanya Jesús en el seu retir de quaranta dies, representants de la creació que Noè havia salvat de les aigües del diluvi poc abans que Déu fes una aliança amb ell i, segellant-la al cel, es comprometés a fer que mai més cap aiguat no negués la terra posant fi de nou a la vida de tots els éssers vius.

Jesús és temptat abans de començar el seu ministeri públic, com serà temptat a Getsemaní abans de ser detingut, menyspreat, maltractat, injustament processat i finalment crucificat. Perquè, com ens diu sant Pere, Crist morí una sola vegada pels nostres pecats, Ell que era just va morir pels injustos; tot ho feu per conduir-nos a Déu i fou l’Esperit Sant, aquell qui planà damunt d’Ell al Jordà i el portà al desert, per qui fou retornat a la vida. Aquí i allí Jesús venç la temptació amb la pregària, pregant al Pare, fent-ho sempre en un lloc apartat, sempre en solitud; avui al desert i demà a l’hort de Getsemaní. El desert és el lloc del risc; el lloc de la debilitat, perquè en el silenci i en la solitud, lliures de tot suport i seguretat, ens trobem sols davant les temptacions, enfront de les pitjors temptacions que són aquelles que habiten al nostre interior i ens corsequen l’ànima.

L’evangelista Marc és en aquest episodi, com en tants d’altres, molt més breu que Mateu i Lluc i va a allò essencial: és l’Esperit qui portà Jesús al desert on passà quaranta dies, on fou temptat per Satanàs i servit pels àngels; des d’allí, un cop empresonat Joan, començà la predicació per Galilea de la Bona Nova, del Regne que ja s’apropava i al qual nosaltres també som convidats si ens convertim i creiem. Per superar les temptacions, per fer camí dret vers la Pasqua, seguint Crist, ens cal, ens ho proclama Jesús mateix, convertir-nos i creure, tenir fe. Per convertir-nos hem de vèncer les temptacions, ens cal preguntar-nos què és el que vertaderament ens importa, què tenim per prioritari en la nostra vida i si no és Crist, si li anteposem qualsevol altra cosa, hem de demanar-li que ens ajudi a convertir-nos i a viure en Ell i per Ell. Diu sant Agustí: «ens cal aprendre allò que hem de menysprear en aquesta vida i allò que hem d’esperar de l’altra» (Carta 140).

Hem entrat en el temps de Quaresma, el temps de la conversió, i no és pas un temps fàcil, no és un camí còmode, no n’hi ha prou amb ser-hi i deixar que passin les setmanes. En la nostra vida, en la vida dels cristians, la conversió és molt important, fonamental. Quina millor manera de començar la Quaresma que renovant la fe, l’esperança i la caritat. Aquesta és la font de l’esperit de conversió, del desig de purificació que Jesús ens demana. La Quaresma no és només una ocasió per intensificar les nostres pràctiques externes; si penséssim que és només això se’ns escaparia el seu profund sentit en la vida cristiana.

Escrivia sant Agustí: «Si dius: ja en tinc prou, estàs perdut. Mira sempre més enllà, camina sempre, avança sempre. No romanguis en el mateix lloc, no retrocedeixis ni et desviïs». La Quaresma ens posa al davant la nostra fidelitat a Crist, la nostra conversió, la nostra fe. No podem considerar aquesta Quaresma com una més, com la repetició cíclica del temps litúrgic, com un dir ja en vindrà una altra i una altra, ja hi haurà temps per convertir-se. Aquesta Quaresma és única; és l’oportunitat que ara i aquí Déu ens ofereix i que cal aprofitar i acollir. Jesús passa avui pel nostre costat i espera de nosaltres que ens convertim, que creguem i puguem compartir així amb Ell la Pasqua eterna.

«Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertim-nos i creguem en la Bona Nova».