18 de març de 2018

DIUMENGE V DE QUARESMA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
Jr 31, 31-34; Sl 50; He 5,7-9; Jn 12,20-33

«Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Coneixereu qui és el Senyor, perquè tots em coneixeran, del més petit al més gran». Així parla Déu a Jeremies, així et parla Déu a tu avui.

Però aquesta llei no la veiem escrita avui amb claredat en els nostres cors. Potser no perceps que domini aquest coneixement de Déu a la teva vida, que Déu se t’ha revelat com un Déu Amor. Però si aquesta llei ha de regir la teva vida, la meva, la de tots els creients, i fins i tot la vida de tots els éssers humans, sembla que és obligat preguntar-nos en què consisteix aquesta llei de l’amor. En què consisteix l’amor?

«L’amor —ens diu el llibre de l’Amic i de l’Amat— és una mar revolta d’onades i vents, sense portes ni ribes, i on acaben els patiments i comença la felicitat». La qual cosa vol dir, clarament, que no hi ha autèntic amor sense mort. No resulta gens fàcil llançar-se a una mar revolta d’onades i vents... L’experiència autèntica i profunda de l’amor no es dona sense una experiència de mort. Tot el que no sigui llançar-se a aquesta mar revolta serà una mala còpia d’amor. Com si et rentessis en un rierol!

L’amor ha de portar-nos fins a la possibilitat de morir, de viure l’amor fins a l’extrem, que és el que contemplem en Crist. Crist ens ho suggereix també en l’evangeli d’avui: «Ha arribat l’hora en què el Fill de l’home serà glorificat; si el gra de blat, quan cau a terra no mor, queda sol, però si mor dona molt de fruit».

I aquest servei de Crist va tenir un preu fort com ens suggereix l’Epístola als Hebreus: «Es va adreçar a Déu durant la seva vida mortal, que el podia salvar de la mort, suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu el va escoltar per la seva submissió».

A la creu, Déu s’interna en la mort, que era allò totalment oposat a ell que és la vida, a fi de derrotar així la mort, per mitjà de l’amor fins a l’extrem. «Importa —diu santa Isabel de la Trinitat— que estudiem aquest model per tal d’identificar-nos tan perfectament amb ell, que l’aconseguim reproduir a cada instant als ulls del Pare».

Crist, el nostre Model, passa donant-se, donant-nos, el servei concret de la seva vida. Aquest és el gest de l’amor, i en aquest Crist hem de trobar les forces i el sentit per llançar-nos al mar regirat d’ones i vents...

Hauríem de tenir molt present que quan hom es dona, estima, es buida de si mateix, segueix sent ell mateix, més encara, troba en l’amor la seva pròpia realització. A l’amor li és inherent unir-se amb l’altre de manera que cap dels dos, ni l’amant ni l’estimat, sigui absorbit per l’altre, ni s’esgoti en ell. Només en aquest donar-nos a l’altre assolim la nostra pròpia realització. Però ens costa arribar a comprendre aquesta realitat. Potser és que no arribem a comprendre i a viure el veritable dinamisme de la vida de la qual ens parla Jesús a l’evangeli: «els que l’estimen, la perden, els que no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna».

Potser es tracta d’arribar a comprendre la veritable i correcta relació entre la vida i l’amor. Que és el mateix que comprendre la correcta relació entre la vida i la mort.

En això Benet XVI té unes paraules il·luminadores: «Només quan algú valora l’amor per sobre de la vida, és a dir, només quan algú està disposat a sotmetre la vida a l’amor, per l’amor de l’amor, pot l’amor ser més fort que la mort i més gran que la mort».

Però potser ens fa respecte, o por, llançar-nos a aquest mar de l’amor, o que el nostre esperit no està del tot despert, o que necessita anar donant passos seriosos per aquest camí.

Diu un pensador: «Cada nou amic que guanyem en la carrera de la vida ens perfecciona i enriqueix, més encara que pel que d’ell mateix ens dona pel que hi descobrim nosaltres mateixos. Hi ha en nosaltres caps espirituals que cal lligar, racons de l’ànima, amagatalls i racons de la consciència que jeuen inactius i inerts. Hi ha regions del nostre esperit que només floreixen i fructifiquen sota la mirada de l’Esperit que ens arriba des de l’Etern».

Avui, en aquesta Eucaristia aquest Esperit Etern et mira des del teu cor i et diu: aixeca’t i camina en la vida amb saviesa. La saviesa de l’amor.