4 de març de 2018

DIUMENGE III DE QUARESMA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ex 20,1-17; Salm 18; 1Co 1,22-25; Jn 2,13-25

Estimats germans i germanes,

Les muntanyes de les temptacions i la de la Transfiguració, dels diumenges anteriors, estan estretament unides. Les temptacions vençudes ens permeten ser transfigurats en homes i dones nous. El do de Déu ens obre a una nova dimensió: la de l’amor. Jesús «sap prou què hi ha a l’interior de cada home». Sap que quan no tenim Déu al nostre cor, necessitem construir-nos ídols, que ocupen el lloc buit que hauria d’ocupar Déu. Aleshores podem cercar substitucions, que no sols no donen la felicitat, sinó que augmenten el nostre neguit. La hipocresia, l’orgull, el poder, i l’obsessió per voler triomfar poden ser falses compensacions per tal d’evitar enfrontar-nos a la veritat, a una veritat incòmoda: que som febles i vulnerables, que ens podem equivocar.

Ens equivoquem quan els ideals i sentiments son posats al mercat per fer negoci. Jesús va fer un fuet de cordes; Ell s’indigna quan, per exemple, creem un sistema injust i el considerem normal. Igualment, nosaltres hauríem de fer un fuet, trenat amb les cordes de l’honestedat i la fermesa, per eliminar de la pròpia vida els enganys que ens aparten del camí de les virtuts. Hauríem de estar d’acord amb el cant d’entrada: «Sempre tinc els ulls posats en el Senyor, que allibera els meus peus del parany». Si estimem, els nostres pensaments i accions seran bons. Hem de ser com arbres que donen fruit, i no només una bella aparença. Però no ens hem de desanimar si el nostre amor resta molt lluny d’aquest ideal. Com l’arbre d’una paràbola, se’ns donen moltes ocasions de ser abonats, podats i regats. Estem invitats a netejar la nostra vida de falsos ídols, i convertir el nostre cor en temple de la seva Presència. No ha de ser difícil si l’estimem. Déu, amb el seu Esperit d’Amor, pot canviar el nostre cor. Només la saviesa de la creu i la de l’amor ens salven i donen sentit a les realitats, per més dolentes i incomprensibles que siguin.

He llegit una afirmació sorprenent d’un monjo de l’Església d’Orient, referida als preveres però aplicable a tots els cristians: «Com Jesús ens ha cridat a ser sacerdots, ens ha cridat a ser mares dels nostres germans». Déu és el nostre Pare, i caminem vers Ell acompanyats per Jesús, el nostre Germà gran. En cada capítol de la Bíblia es percep un sentit profund de família. Els aquí reunits som una petita part de la gran família dels fills de Déu. Som ben conscients que aquest temps de Quaresma és una nova oportunitat de conversió, de revisió de vida, de millorar les nostres relacions de família. Cada esforç implica un nou progrés. El progrés en la vida espiritual no és mai continu, i està teixit de caigudes i de victòries. Però les mateixes caigudes comporten una llavor d’esperança perquè Jesús s’hi fa més present. La conversió quaresmal implica sortir de nosaltres i caminar vers Déu, acompanyats pels nostres germans i germanes en la fe. L’ésser humà, a mesura que s’allibera del seu egoisme, s’apropa més a la realitat de Déu, es fa més objectiu, més clarivident, més valent en el treball i la lluita de cada dia. Es tracta del camí vers la santedat possible.

L’esmentat monjo escriu també: «Jesús ha creat al meu cor una compassió pels pecadors, semblant a la tendresa d’una mare pels seus fills». Per què aquestes dues citacions del monjo libanès? Perquè la llei de l’amor només por ser interioritzada i viscuda si tenim la sensibilitat i la generositat d’una mare. L’amor de cada dia està fet de petits detalls, com els que gaudeixen els fills per part dels seus pares. Jesús vol que entenguem el valor de les coses petites i insignificants. L’autèntica grandesa no es troba en les nostres pròpies obres, sinó en l’amor que hi posem. Les intencions i els resultats difícilment coincideixen. Jesús ens vol fer comprendre que Ell no demana més que l’amor. Déu-Pare sempre espera i perdona, i ens reintegra a la festa de la seva Taula. Hem de pregar dins del temple, casa d’oració.

El Senyor té «paraules de vida eterna». Escoltem-lo!