TOTS SANTS

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ap 7,2-4.9-14, Sl 23, 1Jo 3,1-3 i Mt 5,1-12a

La vida, la vida terrenal, pot ser viscuda com una gran tribulació, ho és per a molta gent que pateix, hi ha fins i tot qui renta els seus vestits amb la sang de l’anyell, però hi ha molta altra gent que viu una tribulació callada, resignada, discreta. Visquem com visquem, pel mateix fet de viure, de participar en una o altra manera de la creació, sigui on sigui, sigui per més o menys temps, som convidats a la salvació. Déu enviant el seu Fill, fet home com nosaltres, igual en tot a nosaltres, llevat del pecat, ens ha donat una prova d’amor, d’un amor fins a l’extrem, per la qual ens es reconegut el títol de fills de Déu, el Pare ens reconeix com a tals i tant se’n dona que el món no ho faci, perquè tots som fills de Déu i el Pare ens convida a ser un dia semblants a Ell, a veure’l tal com és; com ens ha dit sant Joan en la segona Lectura.

Si ja som fills de Déu, hereus de Déu, fills amb el Fill, la nostra vida terrenal ha de ser conseqüent amb aquest títol. Humils, compassius, nets de cor, pobres en l’esperit; malgrat que estiguem de dol, que tinguem fam i set de justícia, que siguem perseguits, ofesos, calumniats per la causa del Regne. La nostra vertadera força és la fe, és aquesta la que ens dona l’esperança d’una recompensa gran en el cel, d’arribar un dia a veure a Déu tal com és.

Avui celebrem la festivitat, la memòria, de tots aquells que van saber viure com a vertaders fills de Déu. El seu nombre és elevat, una multitud tan gran que prové de totes les nacionalitats, de totes les races, de tots els pobles i de totes les llengües. En coneixem el nom tant sols d’alguns, però els benaurats són molts més que els sants canonitzats per l’Església. Perquè ells no han tingut qui promogués la seva causa i permetés així pujar-los damunt d’un altar. Són els apòstols de la pobresa de l’esperit; els màrtirs perseguits i calumniats, els doctors de la humilitat, els pastors de la compassió, els consagrats a la justícia, els verges de cor, els benaurats del dia a dia. Però tots ells seguiren l’exemple d’aquell qui és el benaurat per excel·lència, Jesús. Ells com Ell ploraren, tingueren gana i set de justícia, foren purs de cor.

Les Benaurances ens mostren el perfil espiritual dels sants, que és el del mateix Crist, que per la seva passió, mort i resurrecció, ens convida al seu seguiment i ens mostra el camí que porta a la vertadera vida. Tants sols en la mesura en què acollim la seva proposta i el seguim, cadascun en les seves circumstàncies, podrem participar de la seva benaurança; acollint aquell per a qui tot és possible; tant sols amb la seva ajuda, només amb la seva ajuda, podrem arribar a ser benaurats com ho són els qui exerceixen com a fills del Pare celestial. El que caracteritza als sants és que són feliços, benaurats; han trobat la vertadera felicitat que neix de rebre els favors del Déu que salva, una felicitat que neix d’un cor sincer, d’unes mans netes de culpes, de desconfiar dels falsos déus com són el poder, el diner, la mentida i tants d’altres que dominen el nostre món; una felicitat que té la seva font en l’amor de Déu. Per això, els sants són feliços, benaurats; perquè les benaurances són el seu camí, la seva meta, la seva pàtria. Les benaurances són el camí de vida que el Senyor ens ensenya, perquè seguim les seves petjades. (Cf. Papa Francesc, Homilia del dia 1 de novembre de 2016).

Avui no preguem per aquests germans nostres, sinó que ens encomanem a ells, a tots aquests sants pels quals ja brilla la llum, els quals havent cregut en Déu per la fe, coneixen ara Déu en plenitud, perquè els hi ha estat concedit de veure’l tal com és. Ells han vist convertida la seva esperança en realitat. Que els sants del dia a dia ens hi ajudin sempre amb el seu exemple i la seva intercessió, ells que han estat sal per a la terra i llum per al món, intercedeixin perquè el Senyor ens faci la gràcia de viure benaurats, és a dir feliços i fidels al Crist.