SOLEMNITAT DE JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Dn 7,13-14; Sl 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a); Ap 1,5-8; Jo 18,33b-37

Jesucrist és el qui és, el qui era i el qui ha de venir. És el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.

Tard o d’hora, reialmes, potències, imperis, passen. Jesucrist, no passa mai, la seva sobirania és eterna.

Davant de la presència de Jesucrist, nosaltres cristians, tenim la llibertat de girar la cara, tancar els ulls, fer-se el sord i passar de llarg. És la llibertat que tenim com a fills de Déu.

Però, curiosament el Fill, l’unigènit, Jesucrist, no pot tenir aquesta llibertat. Perquè Jesucrist no pot deixar de banda la persona, no pot passar de nosaltres, de cada fill estimat de Déu.

Jesucrist com a Rei va vestit de majestat i cenyit de poder. La seva majestat i el seu poder és la misericòrdia, l’amor del Pare vessat per nosaltres.

Podem construir en el nostre cor regnes diversos, sobiranies del nostre món, com l’orgull, la mentida, la vanaglòria, la prepotència i una llarga llista que cadascú pot anar afegint. Però, tot això, només ens pot dur a la mort eterna.

Jesucrist està per damunt d’aquests regnes de mort. Jesucrist ens concedeix una altra casa reial. És a dir, ens convida a una altra manera de viure, de veure, de jutjar i de fer política. Ens concedeix pel baptisme la gràcia de ser uns sants de Déu. No ho oblidem, el batejat és cridat sempre a la santedat.

La reialesa de Jesucrist és ser testimoni de la veritat.

Nosaltres som de la veritat? L’escoltem? Si volem canviar la nostra història personal ens hem d’adherir a la veritat. La veritat que ens farà lliures de qualsevol regne de mort i ens farà partícips del Regne de Déu.

Acaba l’any litúrgic amb aquesta solemnitat, perquè tinguem present quin és el model polític més favorable per a la humanitat sencera. Sols hi ha un cap Jesucrist. Ell és Rei, però ens diu, la meva reialesa no és cosa d’aquest món. També nosaltres estem en el món sense ser del món.

La nostra vida, si està centrada en Jesucrist, ell serà l’únic Rei a qui hem d’obeir, en qui ens hem de confiar, a qui hem d’estimar, a qui hem de seguir, a qui hem d’escoltar. La reialesa de Jesucrist serà la sobirania de la nostra casa interior, de la nostra comunitat, de la nostra família, de la nostra vida.

Escoltem la seva veu, la Paraula de l’Evangeli ens assenyala el camí, la regla en la que tenim que mesurar els nostres passos de vida i a més ens fa uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare. No oblidem mai que Jesucrist ens estima i a cadascú de nosaltres en particular ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang.

Si som cristians, si volem que Jesucrist sigui el Rei del nostre cor, de la nostra casa, de la nostra família, de la nostra comunitat, estem cridats a parar la cara, obrir els ulls i escoltar. Posant-nos a la seva presència adquirirem l’amor que ens falta encara per viure en el seu reialme.

Jesucrist, el qui és, el qui era, és el qui ha de venir.

Jesucrist en veritat, ens ve a l’encontre en cada persona necessitada que tenim al davant. Per això, ara necessitem de l’Eucaristia, sagrament de la nostra salvació, perquè ben alimentats per fer el nostre camí, després puguem donar en veritat la nostra vida al proïsme com a veritables fruits d’amor.