LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL NADAL
Nadal

De l’epitafi de Paula, escrit per sant Jeroni, prevere
Paula, aquella dona santa i venerable, arribant a Betlem, va entrar a la cova del Salvador i veié el lloc sagrat on sojornà la Verge i l’estable «en el qual el bou va conèixer el seu amo i l’ase la menjadora del seu Senyor», a fi que es complís allò mateix que trobem en aquest profeta: «Feliços de vosaltres, que sembrareu arran de l’aigua i deixareu anar desfermats l’ase i el bou». Jo, que anava amb ella, la sentia jurar que veia amb els ulls de la fe l’infant faixat amb bolquers plorant en la menjadora, els mags adorant Déu, l’estrella brillant al damunt, la mare verge, el pare afanyós, els pastors venint de nit a veure allò que havia passat, i que ja des d’aquest moment inauguraven el pròleg de l’evangelista Joan: «Al principi ja existia el qui és la Paraula, i el qui és la Paraula es va fer home»; veia els nadons occits, la crueltat d’Herodes, Josep i Maria fugint cap a Egipte, i deia entre goig i llàgrimes: «Déu te guard, Betlem, casa del pa, en la qual ha nascut aquell pa baixat del cel. Déu te guard, Efrata, regió riquíssima i que porta molt de fruit; Déu mateix és la teva fertilitat; de tu en altre temps va profetitzar Miquees: «Tu Betlem Efrata, petita per a figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel. Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel». En tu ha nascut el príncep engendrat abans de l’estel del matí, «nascut del Pare abans de tots els segles». I ha romàs en tu l’arrel de David, fins que la verge ha infantat, i les restes del poble que ha cregut en Crist es dirigiran als fills d’Israel i podran anunciar clarament: «Era el nostre deure d’anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus». El Senyor havia dit: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel». També en aquell temps es van complir les paraules de Jacob sobre Crist: «El ceptre no serà mai pres de Judà, no mancarà als seus fills el comandament, fins que vindrà aquell a qui pertany i a qui els pobles obeiran». Tenia raó David quan jurava i feia promeses tot dient: «No entraré sota el sostre de casa, no aniré al meu llit per descansar, no deixaré que s’adormin els meus ulls, que la son m’aclu¬qui les parpelles, fins a haver trobat un lloc per al Senyor, un casal per al Poderós de Jacob».

Tot seguit va expressar allò que volia i, amb esguard profètic, veia el que havia de venir i que nosaltres creiem que ja ha vingut: «Hem sabut que l’arca era a Efrata, l’hem trobada a la plana de Jàar». I continua encara confiadament: «Entrem, doncs, a casa vostra, venerem l’escambell dels vostres peus». ¿I jo, miserable pecadora, he estat tinguda per digna de besar la menjadora en la qual va plorar Déu infant?, ¿de pregar a la cova on la verge mare va infantar-lo? Aquest és el meu lloc de repòs, perquè és la pàtria del meu Senyor. Aquí viuré, perquè el Senyor diu: «Aquí faré germinar el poder de David, per al meu ungit tindré una llàntia encesa.»

Després, no lluny d’allà, Paula baixà fins al lloc on Jacob pasturava les seves ovelles i on «els pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat», van merèixer de sentir: «Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor». Mentre guardaven les ovelles van trobar l’anyell del velló pur i blanquíssim, humit d’un rou celestial, enmig de la sequera de tota la terra, la sang del qual lleva els pecats del món i, aplicada a les portes, va fer fugir l’àngel exterminador d’Egipte.

Pregó de Nadal
Germans, aquesta nit és una nit especial.
Escolteu la Bona Nova,
la que amb prou feines sortirà als diaris ...

Milers de milions d’anys havien passat
des que va començar a existir la terra,
adquirint forma d’entre el mitjà de les galàxies
i separada del Sol

Més de mil milions des que en aquesta terra,
com a conseqüència d’un fantàstic procés
d’evolució i de crisi
va sorgir la vida.

Milions d’anys des que de les cavernes
van sorgir els primers humans,
de peu, disposats a lluitar per la vida,
i acollir l’Esperit Diví que des dels orígens
planejava sobre les aigües del primer caos.

Dos mil anys feia que Abraham, el pare dels creients,
obeint la crida de Déu,
va partir cap a una terra desconeguda,
per donar origen al poble elegit, l’hereu de les promeses.

Mil anys que David, un pastor senzill
que guardava els ramats del seu pare Jessè,
va ser ungit pel profeta Samuel
per ser el gran rei d’Israel.

Feia segles que el poble jueu esperava el Salvador,
el Messies, anunciat pels profetes,
el que els anava a alliberar de tota opressió,
el que anava a establir un nou ordre de pau i justícia,
d’amor i llibertat.

I per fi, en l’olimpíada 94,
l’any 752 de la fundació de Roma,
l’any 42 del regnat de l’emperador August,
fa ara 2011 anys,
a Betlem de Judà, un poble humil d’Israel,
ocupat pels romans,
en un estable, perquè no hi havia lloc a la posada,

VA NÉIXER EL FILL DE MARIA, MULLER DE JOSEP,
DE LA FAMÍLIA DE DAVID,
JESUS DE NATZARET,
ANOMENAT EL MESSIES, EL CRIST,
EL SALVADÓ QUE LA HUMANITAT ESPERAVA,
FILL DE DÉU DES DE SEMPRE.

Nosaltres, els que creiem en Ell,
ens hem reunit aquí.
Millor, Déu ens ha reunit
perquè celebrem amb goig
la nostra fe en Jesucrist.
Germans, alegreu-vos
i feu festa.

Celebreu la Bona Nova.
La millor Notícia de tota la història
del món i de la humanitat.

L’autèntica Notícia
que aquest món nostre espera, encara sense saber-ho.

El Naixement de Jesús de Natzaret,
que ens demostra que Déu continua sent un Déu proper,
un Déu que estima i que salva
i que vol comunicar la seva vida a tots,
també als que poblem la terra
en l’any de gràcia de 2011.