11 de desembre del 2011

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER A L'ADVENT
Diumenge 3er d'Advent (Cicle B)

Dels sermons del beat Guerric, abat (I,24)
«Aplaneu el camí del Senyor». El camí del Senyor, germans, que ens ha estat demanat de preparar, es prepara caminant. Hi caminem en la mesura que el preparem. Fins si ja heu avançat molt en aquest camí, sempre hi ha quelcom més a preparar, per tal que des del punt on heu arribat, tendiu sempre més enllà. Mireu com, a cada pas que feu, el Senyor per al qual aplaneu el camí se us posa al davant, cada dia nou, cada dia més gran. Per això és amb tota raó que l'home just prega així: «Mostreu-me el camí de la vostra voluntat i cercaré de seguir-lo cada dia». Aquest camí és anomenat «vida eterna», potser perquè tot i que la providència ha examinat el camí de cadascú i li ha fixat un terme fins on pugui anar, tanmateix la bondat d'aquell vers el qual vosaltres avanceu no té terme. Per això el viatger assenyat i decidit, quan arribi, es pensarà que comença. Oblida el que ha deixat enrera per dir-se cada dia: —ara començo—.

I nosaltres que parlem per endavant d'aquest camí, plagui al cel que ens hàgim posat en ruta! Jo crec que tothom qui s'ha posat en ruta ja es troba en el bon camí; cal, amb tot, que hàgim començat veritablement, que hàgim trobat el camí de la ciutat habitada, segons que diu el salm. Que en són, de pocs, els qui el troben, diu la Veritat. Que en són, de nombrosos, els qui van errants pels deserts.

Vós, Senyor, ens heu preparat un camí: tant de bo que accedíssim a comprometre-nos-hi. Vós ens heu ensenyat el camí de la vostra voluntat dient-nos: —Heus ací el camí, seguiu-lo sense desviar-vos ni a dreta ni a esquerra.

Si tu ja ets en ruta, no perdis el camí, que ofendries el Senyor que t'ha anat conduint. Aleshores et deixaria errar pels camins del teu cor. Si aquest camí et sembla dur, fixa't en el terme on condueix. Si veus el terme de tota perfecció, podràs dir: «Que en són, de profunds, els vostres manaments». Si la teva vista no arriba tan enllà, creu, si més no, Isaïes, el Vident. Ell veia ja el terme quan deia: «Per aquesta ruta faran camí els qui han estat alliberats i rescatats pel Senyor, i vindran cap a Sió amb crits d'alegria. Una felicitat eterna transfigurarà el seu rostre; l'alegria i la joia els acompanyaran, ja no hi haurà més dolor ni planys». El qui pensa en aquest terme, no solament troba curt el camí sinó que és com si tingués ales, de manera que ja no camina sinó que vola cap al terme.

Que us hi condueixi i us hi acompanyi aquell qui és el camí dels qui corren i la recompensa dels qui arriben al terme: Jesucrist.