26 de febrer del 2012

DIUMENGE I DE QUARESMA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Gn 9,8-15; Sl 24; 1Pe3,18-22; Mc 1,12-15

Quina hora és?

Un quart i mig d'onze? Gairebé dos quarts? Aquesta potser la nostra hora, l'hora del nostre rellotge. Però, Jesús en l'evangeli ens mostra una altra hora: «Ha arribat l'hora». No és una hora que podem mesurar i calcular. Ha arribat l'hora de Déu. Aquesta hora, implica per a nosaltres si volem fer-li cas a Jesús, implica una conversió, un canvi radical de la nostra vida per la vida que brolla de l'evangeli.

De vegades nosaltres també podem viure en un desert. En un desert en el que també som temptats, en el què vivim entre animals feréstecs: la solitud, l'angoixa, la tristesa, la melangia, la malaltia crònica. Ara bé, nosaltres no som alimentats pels àngels. És el mateix Crist el qui se'ns dóna com aliment. Crist què: «va morir pels injustos, com cadascú de nosaltres, per conduir-nos a Déu».

Déu, en el desert d'aquesta societat, ha posat: «el signe d'aliança». Ja no és un arc en els núvols, sinó la creu clavada a terra. «La vida no serà mai més exterminada», perquè l'Esperit que ressuscità Jesús ens ressuscitarà a nosaltres quan sigui l'hora.
«La paciència de Déu esperava», i espera ara la nostra conversió: «demanar a Déu una consciència bona», perquè la nostra vida de cristians, de monjos sigui un testimoniatge de l'hora del Regne de Déu.

Cadascú de nosaltres poden estar al bell mig del desert, però hem de tenir present quin és el nostre aliment, qui és el qui se'ns dóna com aliment i gaudir d'aquesta taula de la paraula i de l'Eucaristia que som convidats.

Travessant les tribulacions dels dimonis i els animals feréstecs es fa present Crist. El seu testimoniatge, en aquest temps favorable per a la nostra salvació, l'hem de fer nostre. Convertim-nos i creiem.

És l'hora de Déu.