TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge 1r de Quaresma (Cicle B)
Dels sermons d'Isaac de Stella, abat (sermó XXX)
«L'Esperit va conduir Jesús al desert». Nostre Senyor Jesucrist actua en tot obeint la crida o el manament d'un altre. No fa res per pròpia iniciativa. Talment, que és enviat al món, és conduït al desert i, cridat, ressuscita de la mort, tal com està escrit: «Desvetlla't glòria meva, desvetlleu-vos, arpa i lira meva».
Tanmateix, a la passió, s'hi encamina espontàniament i pel seu propi voler, tal com ho havia predit el profeta: «S'ha ofert perquè ell mateix ho ha volgut». I també en aquesta ocasió s'ha fet obedient al Pare fins a la mort. Mestre i model d'obediència, no ha volgut fer ni sofrir res al marge d'aquesta obediència que és l'únic camí que porta a la vida veritable.
«L'Esperit va conduir Jesús al desert» o, com diu un altre evangelista: «L'Esperit empenyé Jesús cap al desert. Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu, són Fills de Déu». Ell però, que era el Fill per excel·lència, fou empès i conduït al desert d'una manera diferent i més escaient que els altres. «Ple de l'Esperit Sant —diu—, se'n tornà del Jordà». Als altres, l'Esperit Sant els és concedit segons una certa mesura i és segons aquesta mesura que són guiats en totes les seves accions; aquell, però, «en el qual habita corporalment la plenitud de la Divinitat», rep també plenament l'Esperit. Per això és empès a complir amb més força i més perfectament el manament del Pare.
«Se'n tornà del Jordà i l'Esperit el va conduir pel desert». El qui ha davallat al món ara ve del Jordà. Ben aviat, però, deixarà aquest món i tornarà al Pare. Per això, el qui vulgui pujar que baixi primer al Jordà, perquè sense humilitat no hi pot haver exaltació: «tothom qui s'humilia serà enaltit».
Aquí hi trobarà l'Esperit Sant, que descansa sobre els senzills i els humils, els qui s'afanyen a complir la paraula de Déu; l'Esperit que resisteix els superbs i dóna la gràcia als humils, que els fa menysprear el món i aquest temps que passa, i els omple de força per a vèncer el diable i defugir les multituds on «les males companyies corrompen els bons costums», i els empeny a retirar-se al desert, en un lloc apartat, on puguin viure per a Déu tot sol, invocant-lo com els petits de l'oreneta i meditant, com una coloma, les seves paraules. Allà, Ell mateix els respondrà i els parlarà al cor, tal com diu el profeta: «Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor».
Així, nostre Senyor Jesucrist, «benèvol i humil de cor», després d'haver-se humiliat fins al punt de deixar-se batejar per aquell que li era inferior, ha merescut de ser enaltit a la dignitat que li pertocava, tal com ho testimonia la veu del Pare: «”Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Per la seva humilitat i obediència m'hi he complagut i ara l'enalteixo i el prefereixo a tots els altres; escolteu-lo, doncs, a partir d'ara.»
