5 d’abril del 2012

DIJOUS SANT

MISSA VESPERTINA DE LA CENA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ex 1-8.11-14; Sl 115,12-18, 1Co 11,23-26; Jn 13,1-15

Avui contemplem la bellesa de rentar els peus: «Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles, amb la tovallola que duia a la cintura...»

És la bellesa de rentar els peus. No em refereixo a la bellesa de rentar-me els meus propis peus. La bellesa de contemplar-me en el mirall. Em refereixo a la bellesa de rentar els peus de l'altre. I no d'uns peus qualsevol, perquè podem rentar els peus ja excessivament rentats, sinó els peus del pelegrí que ve amb els peus cansats, suats i esgotats pel camí. Els peus d'aquest pelegrí que jo no trio, sinó que ve a mi, que les circumstàncies han posat davant meu. La bellesa de rentar els peus de l'altre. Però el moviment de la bellesa és el moviment de l'amor.

Per això en contemplar aquesta escena de l'evangeli hem de considerar el gest de Jesús de treure's el mantell, cenyir-se una tovallola, rentar amb aigua els peus i eixugar-los. L'ombra d'aquest gest és allargada, i es projecta sobre el pelegrinatge de la seva vida enmig nostre, els seus germans.

Sense llum no hi ha bellesa i en allò que és bell la bellesa apareix com a llum, com a esplendor. Aquest passatge de l'evangeli vol il·luminar el teu espai interior. Et diu alguna cosa? Et commous interiorment?

La llum que ens ve de la bellesa de rentar els peus es desprèn d'un altre gest anterior; tots asseguts al voltant de la mateixa taula, per escoltar una Paraula: «cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor, fins que torni». És veritablement un espectacle bell com suggereix el salmista cant canta: «Mireu: que n'és de bo i agradable viure tots junts els germans; com plançons d'olivera al voltant de la taula; aquest és l'aplec que el Senyor beneix».

Ets una pinzellada bella en aquest quadre del Darrer Sopar, o un brot d'olivera bord, espuri, que no accepta altres brots que estan asseguts a la mateixa taula?

El moviment de la bellesa és el moviment de l'amor. I la bellesa de rentar els peus és la bellesa de l'amor. És la bellesa de qui està assegut al voltant d'aquesta taula de l'Eucaristia prenent el cos de Senyor i bevent la seva sang, vessada en un gest d'amor extrem, per proclamar la seva mort fins que torni.

«Enteneu això que us acabo de fer?» Els diu Jesús als seus deixebles. «Enteneu això que us acabo de fer?» ens diu aquesta tarda santa a tots i cadascun de nosaltres. És a dir, tindríeu cap inconvenient a asseure-us al costat de qualsevol dels qui celebrem aquesta Eucaristia? Tindríeu algun inconvenient a donar una abraçada sincera de pau i d'amor a qualsevol dels qui participem avui i aquí d'aquest convit? Si fos així, és que no heu entès el que celebrem. I que no sou receptius a les paraules que diu Jesús després: «si us he rentat els peus també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».

La bellesa de rentar els peus. Germans, avui existeixen molts manipuladors de la bellesa. Se'ns presenten molts quadres bells que no són tals, sinó burdes manipulacions. Cadascú de nosaltres podem caure en aquesta manipulació de la bellesa. Hem d'estar oberts a deixar-nos commoure per les coses, per l'art, per la naturalesa, per la persones, perquè això ens situa en el camí de la bellesa, ens fa sentir-nos vius, ens farà sentir-nos bé en el nostre interior, en deixar entrar en el joc de la nostra vida les coses del temps i l'eternitat. I només la fusió d'aquestes dues dimensions dóna profunditat i vitalitat a la nostra vida.

No ho oblideu: ens ha de fascinar la bellesa de rentar els peus. És la imatge predilecta del nostre Mestre i Senyor. Del nostre Déu. No trobareu un altre Déu.