Estimat Francesc,
He de comunicar-te que, tot i que ja fa uns dies em vas demanar poder passar els dies de Setmana Santa al Monestir, no és possible. L'Hostatgeria interna, que és molt limitada, està ja plena. Els darrers anys va creixent el nombre de persones que opten per passar aquests dies sants en un monestir, per participar en les celebracions fonamentals de la nostra fe.
Veig molt positiu aquest desig de molts creients de celebrar i viure aquests dies en un clima de pau, de recolliment, amb un ambient de celebracions cuidades, que ens ajuden a centrar la nostra vida en el Misteri de l'amor de Déu.
En aquest sentit, per a molta gent ha canviat molt l'horitzó. Jo recordo que, essent adolescent, un any vaig passar la Setmana Santa a Jaca amb la meva família. I vaig arribar a preguntar a un sacerdot si era obligació assistir als oficis. La resposta del sacerdot va ser l'adequada: «Mira, aquests dies celebrem el més important i significatiu per a un cristià; no és cosa d'obligació o no, és qüestió d'amor i de fe» em va dir si fa no fa.
He viscut amb certa freqüència a la Parròquia l'experiència de fidels que assistien a un casament el dissabte al matí o a la tarda, i que preguntaven: «Aquesta Missa val per demà?», com qui necessita un tiquet per evitar-nos alguna cosa, o tranquil·litzar la consciència...
Passa que hem estat practicant la «pedagogia de la por», i encara, malauradament, no s'ha abandonat aquesta «pedagogia». Aquí, recordo l'ensenyament de sant Joan que encara no hem après: «On hi ha amor, no hi ha por, ja que l'amor, quan és perfecte treu fora la por; només té por el qui no estima Déu perfectament» (1Jn 4,18).
Com pot haver-hi un manament que m'obligui a celebrar l'amor, quan jo estic fet per a l'amor?, com pot haver-hi una obligació en allò que dóna sentit a la meva vida?
Jo celebro l'eucaristia, jo faig el meu temps de pregària cada dia perquè en això trobo llum per a la meva vida, perquè necessito viure cada dia l'experiència d'aquesta paraula de vida i de foc baixant fins al profund del meu cor per dilatar-lo, i així respirar amb fruïció. La nostra «pedagogia» ha de ser la «pedagogia de l'amor», hem de treballar més amb el cap, i sobretot a partir de la vida, per arribar a transmetre, a ensenyar l'amor amb l'amor; ja que aquí tenim la font que ens pot proporcionar l'aigua que sacia la nostra set.
L'Església, ja des dels primers anys del naixement del Cristianisme, celebrava en les seves comunitats aquest Misteri de l'amor de Déu, i percebent allò que tenia de transcendental, com és celebrar aquest amor per a la vida de fe dels creients, va establir aquesta celebració de l'Eucaristia al llarg de tres dies, el Tridu Pasqual, del Dijous, Divendres i Dissabte Sant, per facilitar mitjançant unes celebracions més pausades, més àmplies en el temps, amb una atenció més acurada dels ritus..., que el cor del creient tingui més al seu abast la contemplació, la meditació, la vivència de l'amor de Déu que s'avança a dir-nos, a nosaltres els seus fills, que tenim el cor configurat, precisament per viure aquest amor.
Francesc, celebro aquesta inquietud teva de cara als propers dies sants, i et desitjo que puguis disposar d'un temps i un espai que et permetin viure'ls amb profunditat. Una abraçada,
+ P. Abat
