1 d’abril del 2012

DIUMENGE DE RAMS

LA PASSIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 50,4-7; Sl 21,8-9.17-20.23-24; Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56

Heu contemplat la bellesa de la rosassa? Una gran finestra, oberta per fora a la llum del dia, a la llum del sol; oberta per dins a l'interior del temple, per proporcionar-li la bellesa i l'alegria de la llum. Una llum multicolor.

Això és possible perquè mai no falta a la cita de cada dia aquesta llum, aquest sol que porta bellesa, vida i alegria noves. També perquè els vidres de molts i vius colors són receptius a la llum.

Al principi, al matí, tot és més suau, és com la carícia de la primera llum del dia, ruixant els vidres diversos de la rosassa que, fidels a la seva naturalesa, transmeten llum al temple on es reuneix la comunitat. Amb el creixement del dia també la llum va creixent de manera que en la culminació del dia, al capvespre, el sol omple tota la finestra, tota la rosassa, com una enorme taca de llum, fins a deixar com en la penombra els vidres, i com arrossegats fins a l'interior del temple, per omplir-lo —com en una gran festa de color—, de vida nova, d'alegria, de bellesa. La bellesa de la rosassa. La bellesa de la llum.

Si algú va dir: «la bellesa serveix per entusiasmar en la tasca, en la tasca per a ressorgir» nosaltres podríem dir: «la bellesa serveix per entusiasmar en la pregària, la pregària per néixer a una vida nova».

El Diumenge de Rams és la rosassa de la Setmana Santa. És la finestra oberta cap a fora a la llum del Misteri. Una llum que va creixent en nosaltres enmig de la sobrietat de la Quaresma, i jo diria, que també a través de tot l'arc celebratiu de l'any litúrgic. Una llum que es projecta en aquesta gran finestra del Diumenge de Rams, de manera atractiva, amb els perfils i tonalitats diversos del Misteri de l'amor diví, Misteri de la nostra salvació. En la litúrgia d'avui contemplem i celebrem el que es desplegarà al llarg de la Setmana Santa, i de manera especial en el Tridu Pasqual, des del Sant Sopar del Dijous al Diumenge de Resurrecció.

Avui la Paraula ens exhorta sobretot a tenir esperit i orella de deixeble, per a escoltar, per a aprendre, per a viure aquest Misteri, a fi de tenir després llengua de mestre per a ajudar els cansats.

Avui la Paraula ens exhorta a obrir-nos, receptius, a l'amor de Déu, que dóna força als qui pateixen enmig de les ofenses, les angoixes i els maltractaments.

Avui la Paraula ens mostra que en aquest temps coexisteixen la condició d'esclau i la mort fins a l'exaltació gloriosa. La passió i la glòria de la mort i resurrecció. «Avui tenim la glòria i el rebuig fins a la mort. La victòria i la mort. Els rams i la creu».

Avui és una finestra oberta i una invitació a celebrar aquest misteri de la nostra salvació, misteri de mort i de vida, de creu i de resurrecció. Una invitació a tots els homes i a tots els pobles. Avui la litúrgia ens fa una invitació a acollir la bellesa del Misteri de l'amor de Déu, que és el camí per a viure la primavera de Déu, la gran festa d'alegria i de vida nova en el cor d'una comunió que canta i celebra, perquè viu l'amor de Déu.