11 de novembre del 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 32è durant l'any (Cicle B)

Dels sermons de sant Agustí, bisbe
Déu no es fixa en les riques fortunes sinó en les bones voluntats que estimen. ¿Eren rics els apòstols? Només van deixar unes xarxes i una barca per seguir el Senyor. Deixar tota esperança terrenal és deixar molt, com ho va fer aquesta viuda en deixar en el tresor dues monedes de les més petites. Ningú —diu el Senyor— no ha donat més que ella. Molts hi tiraven en abundància perquè eren rics, però no van tirar “en els dons de Déu”, és a dir, en el tresor del temple més monedes que aquesta viuda. «Molts rics hi tiraven molt», i ell «mirava», però no pas perquè hi tiraven molt; i aquesta dona vingué amb les seves dues monedes de les més petites. ¿Qui la va veure? Ell, el qui no mira la mà plena sinó el cor. El Senyor es fixa en aquesta dona i hi fa fixar: tot assenyalant-la, diu que ningú no ha donat tant. Ningú no ha donat tant com aquella que no s'ha reservat res.

Si, doncs, posseeixes poc, donaràs poc; i més, si tens més. Però, quan donaràs poc del poc que tens, ¿posseiràs menys o rebràs menys perquè has donat menys? Si mirem els dons mateixos, alguns són grans, d'altres petits; alguns són considerables, d'altres, reduïts. Però si mirem el cor d'aquell que els fa, a vegades trobarem darrera la seva profusió un cor miserable; i darrera la seva pobresa, un cor més ric. Perquè tu veus bé la quantitat d'allò que és donat, però no pots veure tot el que ha guardat el qui dóna molt, quan finalment dóna quelcom! No veus pas tot el que ha pres a un altre aquell qui en dóna una part als pobres, com per corrompre Déu, el seu jutge.

Quan el Senyor entrà a casa de Zaqueu, aquest cridà ple de joia perquè el Senyor havia entrat primer dins el seu cor: «Dono la meitat dels meus béns als pobres». Es va reservar molt, em diràs. Però, atenció a l'ús que fa de l'altra meitat! «I si he perjudicat algú en res, li ho restitueixo quatre vegades més». Zaqueu guardà molt, no per posseir, sinó per tornar allò que havia pres. Aquest gran client paga car el Regne; ric fa un moment, ara és pobre. Perquè ha pagat el preu fort, ¿direm que Pere, que era pobre, no ha pogut fer, amb les seves xarxes i la barca, la mateixa adquisició? Per a cadascun d'ells el preu fou tot el que tenien. El preu ¿es pot rebaixar? Sí, jo veig aquest immens domini adquirit per dues monedes de les més petites. Escolteu el venedor, el Senyor Jesús: és ell qui parla. «El qui doni a beure a un d'aquests petits ni que només sigui un vas d'aigua fresca perquè és un deixeble, us dic de debò que no perdrà la seva recompensa». ¿I si no tens, per ara, aquest vas d'aigua fresca per donar? Doncs, «Pau a la terra als homes de bona voluntat».