25 de novembre del 2012

Diumenge XXXIV durant l'any / NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Dn 7,13-14; Sl 92,1-2.5; Ap 1,5-8; Jn 18,33-37

«Pilat digué a Jesús: Ets tu el rei dels jueus? Jesús contestà: Teniu raó: jo sóc Rei. La meva missió és la de ser testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».

No sembla tenir molta lògica aquest diàleg. Com un diàleg de sords. Sembla una incoherència. D'una banda tenim la pregunta de Pilat des de la mentalitat que té del poder: «Tu ets rei?» Una mentalitat que també tenim nosaltres, perquè ¿en quin poder pensem quan pensem en un rei, un president del govern, un mandatari de la nostra societat? Ja ho diu la mateixa paraula «mandatari»: manar, dominar ...

D'altra banda tenim la resposta de Jesús: «Jo sóc Rei i he vingut al món per donar testimoni de la veritat».

Siguem sincers amb nosaltres mateixos, i pensem en l'íntim del nostre cor si no hi ha aquí una resposta incoherent de Jesús. O, potser més aviat, hem de considerar que el Regne de Crist va per altres camins, diferents dels nostres. Per això Pilat li respondrà: I «què és la veritat?» Però ja no espera una resposta de Jesús, sinó que va surt a fora, a escoltar la multitud.

Jesús ja havia parlat durant la seva vida pública de la Veritat. Havia ensenyat que ell era «el Camí, la Veritat i la Vida». Havia ensenyat també que «el qui és de la veritat escolta la seva veu».

Pilat no escolta la seva veu; pregunta què és la veritat, però no espera resposta, surt fora i seguirà en la mentida. Perquè la veritat no s'agafa a trossos, sinó que es pren o es deixa, i si no la tenim ens posem en camí d'assolir-la del tot, que no és arribar a viure el meu tros de veritat sinó estar en un esforç permanent d'assumir la Veritat del tot, la qual cosa ens posa en el camí d'escoltar els altres. El contrari és viure, és romandre en la mentida. La veritat només està en Crist. Però Crist no és un mandatari, és un servidor, serveix la veritat, que és la seva mateixa persona. La seva persona que és compassió, misericòrdia, humanitat... La seva persona revela el fons, el més íntim, l'essencial de la naturalesa humana. I qui no va per aquest camí va per la mentida.

Aquesta festa ens convida a reflexionar i preguntar-nos si vivim en la veritat o en la mentida.

Viu en la veritat un govern d'una nació que signa una Declaració de Drets humans, on s'afirma?: Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, la salut i el benestar, i en especial l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris. (Art. 25)

Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret... (Art. 47, de la Constitució)

Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.(Art 26 de l'Estatut)

Ens podem preguntar si vivim en la veritat o en la mentida, quan hi ha tantes cases buides, fins i tot molts amb més d'una casa, mentre famílies senceres no tenen on reposar el cap. «Obriu de bat a bat les portes dels vostres graners, doneu sortida a les vostres riqueses en totes les direccions. Digues, què és el que et pertany? D'on vas portar res a la vida? De qui ho vas rebre? Si cadascú s'acontentés amb l'indispensable per atendre les seves necessitats i deixés el superflu als indigents, no hi hauria rics ni pobres». (Sant Basili)

Vivim en la veritat, quan ens diuen els Pares de l'Església que el que estalviem pertany als pobres que no tenen res per a menjar?

Vivim en la veritat quan ens diu l'evangeli: «si algú té dos vestits, que en doni un al qui no en té, i el qui tingui menjar, que faci el mateix...»

Vivim en la veritat quan vivim sense compassió envers els nostres germans?

Jesús parla molt clar: «Qui és de la veritat escolta la meva veu». Però ens pot sortir la pregunta de Pilat: «i què és la veritat?» I sortir fora a escoltar les veus o la cridòria de la multitud. Potser és que no ens prenem seriosament aquest testimoni de la veritat que és Jesucrist, que no ve per ser un mandatari sinó un servidor.