25 de novembre del 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 34è: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món (Cicle B)

Tractats sobre l'evangeli de sant Joan, de sant Agustí, bisbe (CXV,2)
Escolteu tots, jueus i pagans, circumcisos i incircumcisos; escolteu, tots els reialmes de la terra: no poso cap obstacle a la vostra autoritat sobre aquest univers: «La meva reialesa no és cosa d'aquest món». No tingueu por, doncs; deixeu aquest temor que tan va trastornar Herodes el Gran quan li anunciaren el naixement del Crist, i que li féu matar tants d'infants perquè la mort arribés al nou nat, amb una crueltat que era més fruit de la por que no pas de la còlera. «La meva reialesa no és cosa d'aquest món», diu el Senyor. ¿Què voleu més? Veniu a aquest Regne que no és d'aquest món. Veniu-hi per la fe, en comptes de perseguir-lo perquè us fa por. El Crist ho diu bé, en profecia, parlant de Déu, el seu Pare: «M'ha consagrat com a rei seu dalt de Sió, muntanya santa». Però, aquesta Sió, aquesta muntanya santa, no és pas d'aquest món!

¿Què és, doncs, el Regne de Crist? No és altra cosa que el conjunt dels homes que creuen en ell, i als quals declara: «Vosaltres no sou d'aquest món, com jo tampoc no en sóc». I, això no obstant, els vol en el món, per això diu al Pare: «No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne». Per la mateixa raó, tampoc no diu en el nostre evangeli: «La meva reialesa no és en aquest món», sinó «la meva reialesa no és cosa d'aquest món». I quan en dóna la prova en afegir: «Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus», no conclou pas: «el meu Regne no és d'aquí», sinó: «La meva reialesa no és cosa d'aquest món». Perquè, el seu Regne és ben present aquí fins a la fi dels temps, amb el jull que s'hi barreja fins a la sega. Però no és cosa d'aquí. El Senyor diu al seu reialme: «Vosaltres no sou del món, perquè jo us he escollit del món». Sí, ells eren «del món» quan no eren «reialme seu», quan pertanyien al Príncep d'aquest món. Són «del món» tots els homes, creats certament pel Déu veritable, però nascuts del llinatge pervertit d'Adam; i, en canvi, han esdevingut Regne —un Regne que ja no és d'aquest món— tots els d'aquest llinatge que han renascut de nou en el Crist. D'aquesta manera, «Déu ens ha alliberat del poder de les tenebres i ens ha traspassat al Regne del seu Fill estimat». És d'aquest Regne que el Crist ha dit: «La meva reialesa no és cosa d'aquest món», «el meu Regne no és cosa d'aquí baix».