4 d’abril del 2018

DIMECRES DE L’OCTAVA DE PASQUA

VISITA DE LA COMUNITAT DE LA CARTOIXA DE SANTA MARIA DE MONTALEGRE

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet

Fets 3,1-10; Sl 104,1-2.3-4.6-7.8-9; Lc 24,13-35

Dos deixebles fan camí, Jesús els surt a l’encontre, conversaven entre ells i amb posat trist discutien sobre el que havia passat els darrers dies a Jerusalem, algú els aconsegueix i es posa a caminar amb ells. Resulta que esperaven que Jesús de Natzaret fos qui alliberés Israel, però el fet és que ha estat crucificat a instàncies dels grans sacerdots; certament algunes dones els han esverat perquè no han trobat el cos i també els apòstols han constatat que la tomba és buida; però a Ell no l’han vist pas.

Com treure l’entrellat de tot plegat, els costa d’entendre certament, però és que no és fàcil d’entendre. Cal que els ulls se’ls obrin, cal que llegeixin i entenguin l’Escriptura, que ja ho havia anunciat tot, interpretar-la amb els ulls de la fe, a la llum del misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret.

Les conseqüències de trobar a Jesús ressuscitat en els dos deixebles són la conversió de la desesperació en esperança; la tristesa en joia. La conversió cristiana és sobretot font de joia i d’esperança. És sempre obra de Jesús ressuscitat, Senyor de la vida, que ens ha obtingut aquesta gràcia per mitjà de la seva passió i ens la comunica en virtut de la seva resurrecció. Per cadascun de nosaltres, com pels dos deixebles d’Emaús, cal escoltar a Jesús, escoltar la Paraula de Déu, llegir-la a la llum del misteri pasqual, perquè inflami el nostre cor i il·lumini la nostra ment, i ens ajudi a interpretar els esdeveniments de la vida i a donar-los un sentit. Després cal asseure’s a la taula amb el Senyor, convertir-nos en els seus comensals, perquè la seva presència humil en el sagrament del seu Cos i de la seva Sang ens restitueixi la mirada de la fe, per mirar-ho tot i a tots amb els ulls de Déu, i a la llum del seu amor. L’Eucaristia és la màxima expressió del do que Jesús fa de si mateix i és una invitació constant a viure la nostra existència com un do a Déu i als altres. Els dos deixebles, després de reconèixer a Jesús en partir el pa, «aixecant-se en aquell moment, se’n van tornar a Jerusalem» (Lc 24, 33). Els dos deixebles senten la necessitat de tornar a Jerusalem i d’explicar l’extraordinària experiència viscuda, la trobada amb el Senyor ressuscitat és una experiència tal que l’hem de comunicar, necessitem comunicar-la.

A nosaltres monjos cartoixans i cistercencs, Jesús ressuscitat ens surt a l’encontre cada dia en la comunitat, en la seva Paraula, en l’Eucaristia. Demanem-li que es quedi amb nosaltres perquè ja es fa tard per a nosaltres i cal que els ulls se’ns obrin i els nostres cors s’abrusin per poder tenir-lo a Ell, que la seva presència amari la nostra vida. Sense plata ni or, sols tenint-lo a Ell ho tindrem tot.