15 d’abril de 2018

DIUMENGE III DE PASQUA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 3,13-15.17-19; Sl 4; 1Jn 2,1-5a; Lc 24,35-48

Estimats germans i germanes,

Som pobres i febles, per la nostra condició humana; però l’amor de Déu ens transforma, capacitant-nos per a ser col•laboradors seus. Som forts i febles alhora, i és bo que sigui així. L’ésser humà no es pot definir per allò que és en un moment concret. Gràcies a Déu podem canviar. Jesús ens dona confiança, creu en nosaltres, confia en les nostres possibilitats. Jesús ens recorda que hem de ser responsables: se’ns regala el tresor de la vida, una vida que pot donar fruits quan està purificada pel foc de la prova i amarada per la dolcesa de l’amor. L’amor ens porta al coneixement, i el coneixement a l’amor. Jesús ens obre els ulls perquè comprenguem el sentit de les Escriptures. Hem de ser com un edifici construït sobre la roca, que és el Crist; com un arbre que dóna bons fruits perquè estem empeltats en Crist. La Llum de la Pasqua ens ajuda a comprendre-ho.

«Perquè us venen al cor aquests dubtes?» Jesús ens assegura que el nostre cor pot ser bo i que podem fer el bé. El bé és com el fruit normal, el fruit natural, que neix de la flor de la bondat. Però respondre bé davant del mal, davant de les contrarietats i de les intencions incomprensibles... no és sempre natural, és sobrenatural: cal l’ajut del Senyor que es manifesta en la seva Paraula, en la meditació amorosa de la seva Paraula, en l’Eucaristia. La freqüència dels sagraments ens ajuda a posar de la nostra part el que és necessari: vigilància, previsió, sinceritat, prudència i valentia.

El Senyor ens obre el camí de la vida. Si Ell té paciència amb nosaltres, com no hem de ser també nosaltres pacients i misericordiosos? Una persona que se sent perdonada, aprèn a estimar. Qui estima, dona bons fruits. La bondat trenca les reticències i aplana els camins. Quan comprenem el misteri de la creu, sentim que l’amor del Crist crucificat ens allibera a nosaltres que, essent pobres i desvalguts, ens converteix en homes nous, forts i decidits. El Senyor ens obre els ulls perquè comprenguem el sentit de les Escriptures. Nosaltres col•laborem amb la lectura, la meditació, la pregària i la contemplació amorosa.

Les solucions sempre són més fàcils del que pensem. Cal pregar molt, germans, perquè les nostres qualitats no es converteixin en les armes destructores de l’orgull, la discriminació, l’autosuficiència i la manipulació. En la pregària trobem Crist i la Saviesa de la seva Paraula. La pregària esponja el cor i aclareix les idees. D’aquesta manera sortim de la nostra mediocritat i comencem un viatge vers els ideals nobles, vers Déu. Si avancem pel camí de l’honestedat i de la coherència, descobrim que Déu no defrauda, que la seva Saviesa és superior a la nostra, i que la confiança ens mena a la font de la seva Paraula i del seu Amor. Continuem escoltant avui: «La pau sigui amb vosaltres».

El somriure de la bondat ens ajuda a ser millors i a esborrar els punts foscos del nostre comportament. Crist es fa present en l’Eucaristia enmig nostre. Al voltant de l’altar, hem de descobrir que Déu estima tothom, que nosaltres hem d’estar al mateix nivell, que el perdó trenca les barreres, que l’amor uneix. Crist ens il·lumina amb la Saviesa de la seva Paraula, ens alegra amb la seva esperança, i ens anima amb el seu Amor.