27 d’abril de 2018

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT, PATRONA DE CATALUNYA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Pr 8,22-35; Sl 86,1-2.3-4.6-7; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-56

Maria és per a nosaltres cristians el model; la mare amatent que ens mostra el camí per on seguir les petjades de Crist, fill seu i senyor nostre, per això, els monjos i monges la tenim per protectora. Maria és model de disponibilitat, és la dona que està sempre a punt per fer la voluntat de Déu. Ha estat a punt des de sempre perquè estava en el pla de Déu, en el pla de salvació des de molt abans de que la terra existís, quan encara no hi havia ni oceans, ni fonts d’aigua viva, abans de que fossin plantades les altures i es posessin límits al mar; des de sempre en el pla de Déu ja hi havia Maria, molt abans de que ella mateixa fos. Ella és qui més a prop ha estat de Jesús, aquella qui l’ha portat en les seves entranyes i l’ha infantat; aquella que ha escoltat la seva paraula i ha vist convertir l’aigua en vi, quan encara no era l’hora, qui l’ha acompanyat fins al peu de la creu en la darrera i definitiva hora. Ella és sortosa perquè les seves entranyes el van dur i els dels seus pits va mamar i encara més sortosa perquè va escoltar la paraula de Déu i la va guardar.

Maria és model d’humanitat. És la dona, la nova Eva per mitjà de la qual, acollint l’entera humanitat del Fill de Déu, del Verb fet home, ens arriba la salvació. Ella fou elegida abans de crear al món perquè pugéssim ser beneïts per Crist amb tota mena de benediccions espirituals. Per això tant bon punt la seva cosina Elisabet va sentir la seva salutació Joan saltà de goig dins les seves entranyes i Elisabet esclatà proclamant-la beneïda entre totes les dones, perquè dins seu portava el fruit beneït, Déu encarnat, fet home.

Marie est un modèle d’humanité. Elle est la femme, la nouvelle Ève, qui accueille l’humanité entière du fils de Dieu, du verbe fait homme, et par laquelle on acquiert le salut. Ella a été choisie avant la création du monde pour que l’on puisse être béni de toute bénédiction spirituelle dans les cieux en Christ. Pour cela, dès que sa cousine Élisabeth entendit la salutation de Marie, l’enfant bondit dans son sein et Elisabeth exulta et la proclama bénie plus que toutes les femmes, car elle portait en elle le fruit béni, le Dieu incarné fait homme. Elle est heureuse parce que l’a porté en elle et dont ses seins l’ont nourri, et encore plus heureuse parce qu’elle a entendu la parole de Dieu et l’a gardé.

Maria ens és model en la fe, ella és feliç perquè ha cregut; ella és la primera en creure, en fiar-se de l’àngel que li anunciava que concebria un Fill i així ha estat plena de gràcia i ha esdevingut la serventa del Senyor i en qui s’ha complert la Paraula i en qui la Paraula s’ha fet home. Elisabet posa de relleu la fe de Maria i amb les seves paraules revela que la veritat de Maria és que ha arribat a estar plenament present en el misteri de Crist perquè ha cregut i Maria creu per amor. La seva fe és forta en el propòsit, temprada en el silenci, prudent en la interrogació, justa en la confessió, en paraules de sant Bernat.

En Maria l’amor i el servei es fan disponibilitat i Déu s’hi fa present, perquè Déu que és amor es fa present allí on l’home i la dona estant disponibles i són capaços d’estimar, de servir. És quan estimem que fem present a Déu i Maria que el porta en les seves entranyes és tota ella amor, fe, servei i disponibilitat (Cf. Redemptoris Mater, 12).

Maria és model de pau, perquè la pau resumeix en síntesi el millor dels béns que pot desitjar l’home, una pau assentada fermament en l’aliança del Senyor, que és fidel envers els escollits; una pau autèntica, messiànica per a tots els homes, en tant que germans i als que Maria mira amb igual amor de Mare, tot encomanant-nos al seu Fill diví.

Marie est un modèle de paix, parce que la paix exprime en synthèse le plus haut bien que l’homme peut désirer, la paix qui repose fermement sur l’alliance du Seigneur, fidèle à ses élus; une paix authentique, messianique pour tous les hommes qui, en tant que frères, sont regardés par Marie avec un identique amour maternel et présentés par elle à son divin Fils. Sa foi est forte dans son but, tempérée dans le silence, prudente dans l’interrogation, juste dans la confession, dans les paroles de saint Bernat.

Per intercessió de Maria demanem-li al Pare, que atorgui abundosament la pau, la concòrdia i el goig al nostre poble; que tots els seus ciutadans encertem a descobrir el profund sentit de la nostra existència com a peregrins a la terra; que no confonguem les etapes i la meta; que modulem la nostra marxa segons l’exemple de Maria. Perquè ella ens és auxiliadora; perquè aquí, a tot arreu i sempre, és Reina poderosa i Mare piadosíssima (cf. Sant Joan Pau II a Montserrat, 7 de novembre de 1982).