2 d’abril de 2018

DILLUNS DE L’OCTAVA DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, procurador general de l’Orde Cistercenc
Fets 2,14.22b-33; Mt 28,8-15

Avui, com també passa amb la litúrgia del dia de sant Esteve, l’Església uneix per la seva significació teològica dos esdeveniments que de fet són llunyans en el temps, i ho fa en ambdós casos amb un text dels Fets dels Apòstols i un fragment de l’Evangeli segons sant Mateu.

Encara tenim presents els deixebles i les dones esglaiats, esporuguits i indecisos, i encara hem d’encaixar com entendre tota aquesta por, quan la lectura que obre avui la litúrgia de la Paraula ens presenta un Pere, el dia de Pentecosta, sorprenentment canviat: decidit, enèrgic, clar, rotund... «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: escolteu bé i sapigueu això que us dic». I més endavant: «Germans us he de parlar clar». Aquestes no són les paraules d’un home que davant la sospita d’una minyona d’haver-lo vist amb Jesús, l’acaba negant tres vegades per por de no ser també ell mateix detingut. Quin contrast!

El contrast és encara més gran si ens fixem en el contingut: «Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort». Pere, el dia de Pentecosta, proclama sense por, sense embuts, amb claredat i rotunditat, allò que les dones, encara amb por però amb una gran alegria, havien anat corrents a anunciar als deixebles, aquell matí, que és avui, quan veieren el sepulcre buit i Jesús els havia sortit al pas. Jesús, sí, havia estat traït; havia estat clavat en una creu, conduit a la mort per un procés injust basat en falses acusacions; els deixebles, també l’havien traït, l’havien abandonat i estaven esglaiats de por per l’acció dels homes sense llei. I ara aquests mateixos homes sense llei, davant el testimoni dels soldats que muntaven guàrdia al sepulcre de Jesús, compren el silenci d’aquests pobres desgraciats i els diuen: «Feu córrer que, de nit, mentre dormíeu, van venir els seus partidaris i van robar el cos». El cos robat o el cos ressuscitat. Quina de les dues versions dels fets?

Aquesta és la diatriba on ens vol portar la Paraula que avui hem proclamant. No es tracta de bons o dolents. Poca diferència hi ha entre els deixebles que traeixen i abandonen el seu Senyor amb els soldats que es deixen comprar per quatre monedes. Es tracta d’allò que diu la carta als romans: «Si amb els llavis reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat». La resurrecció de Jesús canvia definitivament la història de la humanitat: qui, com les dones, i després els deixebles, s’acosta a Jesús ressuscitat, l’accepta de cor (li abraça els peus i l’adora), s’omple d’alegria i de la joia immensa d’una vida nova que ens Jesús ens dóna per la profusió del seu Esperit, l’Esperit Sant promès, l’Esperit del dia de Pentecosta.

La quaresma, germans, han estat quaranta dies per preparar-nos per celebrar la Pasqua: amb dejuni, penitència i llàgrimes de compunció. Iniciem avui cinquanta dies per degustar l’alegria, la serenor i la joia d’aquesta vida nova, abans de celebrar la festa del do de l’Esperit Sant, el dia de la Pentecosta.