6 d’abril de 2018

DIVENDRES DINS L’OCTAVA DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Fets 4,1-12; Sl 117,1-2 i 4.22-24.25-27a; Jo 21,1-14

Crist s’apareix per tercera vegada. Ell que havia dit «destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré» i ha estat tres dies al sepulcre, es presenta davant dels seus per tercer cop; la plena confirmació de la seva resurrecció. Crist ressuscitat es deixa veure, les seves primeres aparicions davant els deixebles són per posar-los en contacte amb Ell, per poder ajudar-los a creure. Aquest és el Senyor, «és el Senyor», com va dir el deixeble estimat, aquell qui va ser el primer a veure i a creure davant la tomba buida. Crit d’admiració, crit d’alegria i d’adoració que expressa el canvi profund, el canvi radical provocat pel reconeixement del Jesús ressuscitat. D’escèptics es converteixen en creients, de porucs, en valents.

Totes les aparicions de Jesús subratllen un fet desconcertant, i és que ells no s’atrevien a creure-s’ho. Però el fet és que passen de la nit al matí; de la foscor a la llum; de la ignorància, ja que no sabien que era Crist, no el reconeixen, al coneixement; de la mancança, a l’abundància de peix. En cada aparició, és Jesús qui pren la iniciativa. Les aparicions de Jesús restableixen la vida i el to dels cors esporuguits dels deixebles que, ociosos, tornen sense massa entusiasme al seu primer treball de pescadors; perquè per ells tot havia acabat, i no pas bé. De nou és Jesús qui els crida.

No és suficient saber que Crist ha ressuscitat. Els cal viure en la resurrecció, tirar les xarxes de la bona nova amb entusiasme i convençuts de que ara pescaran. Sant Agustí ens recorda, que «així com la seva passió significava la nostra vida vella, així la seva resurrecció és sagrament de vida nova. Hem cregut, hem estat batejats; la vida vella ha mort en la creu i ha estat sepultada en el baptisme. Ha estat sepultada aquella vida vella, en la qual hem viscut; ara tenim una vida nova. Ara ens cal viure de tal manera que quan ens arribi la nostra pròpia mort no morim». El misteri salvífic no resta com una experiència paralitzada als peus de la creu; ha de passar per la resurrecció i per l’Esperit que fa que tot comenci novament.

Les narracions evangèliques, que ens refereixen les aparicions del ressuscitat, conclouen en general amb la invitació a superar qualsevol incertesa, a confrontar l’esdeveniment amb les Escriptures, a anunciar que Jesús, més enllà de la mort, és l’etern vivent, font de vida nova per tots els qui creuen. Així esdevé, per exemple, en el cas de María Magdalena, que descobreix el sepulcre obert i buit, i immediatament tem que s’hagin portat el cos del Senyor. El Senyor llavors la crida pel seu nom i en aquest moment es produeix en ella un canvi profund; el desconsol i la desorientació es transformen en alegria i entusiasme. Amb promptitud va on els apòstols i els anuncia: «He vist al Senyor» (Jn 20, 18). És un fet que qui es troba amb Jesús ressuscitat queda transformat en el seu interior. No es pot veure al Ressuscitat sense creure en ell.

La fe és un regal del Senyor, neix de la trobada personal amb Crist ressuscitat i es transforma en impuls de valentia i llibertat que ens porta a proclamar que realment el Senyor ha ressuscitat i viu per sempre. Aquesta és la missió dels deixebles del Senyor de totes les èpoques i també en el nostre temps. Sant Pau dirà «ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra» (Col 3, 1-2). Això no vol dir desentendre’s dels compromisos de cada dia, desinteressar-se de les realitats terrenes; més aviat, significa impregnar totes les nostres activitats humanes amb una dimensió sobrenatural, significa convertir-nos en testimonis de la resurrecció de Crist, que viu per sempre. Perquè Crist ha ressuscitat i vencent la mort ens ha tornat de mort a vida.