1 d’abril de 2018

DIUMENGE DE PASQUA. LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

VETLLA PASQUAL EN LA NIT SANTA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba 3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Mc 16,1-8

Les dones entraren al sepulcre, veieren i s’esglaiaren. Pensaven trobar-ho tot com el divendres quan van deixar-hi el cos del crucificat i ja el sol estava a punt de caure, volien respectat el repòs del dissabte i acabat aquest, compraren espècies aromàtiques, anaren a ungir el cos, arribaren, s’adonaren estranyades de la pedra apartada, entraren, veieren i s’esglaiaren, encara més quan escoltaren la veu del jove vestit de blanc, tant que sortiren i fugiren; tremolaven i no s’atreviren a dir res a ningú. Havien arribat a la sortida del sol al sepulcre i es trobaren que no estava com havien previst, quelcom d’extraordinari havia succeït durant la nit, però no sabien pas que havia passat. Les dones l’havien vist mort, havien vist on i com el posaven i ara quelcom havia succeït perquè no estava on havia d’estar, el seu cos ha desaparegut, la llosa està correguda i un jove vestit de blanc els ha dit que ha ressuscitat. El que ha succeït és que Jesús, aquell a qui varen crucificar, ha estat ressuscitat per Déu. Què significà per aquelles dones la tomba buida? Els qui varen experimentar la resurrecció de Crist, van viure un esdeveniment inesperat i desconcertant, no fou un de sol sinó que foren uns quants els qui en feren experiència. El Jesús crucificat que havien vist mort, que havien posat al sepulcre i no els havia donat temps a embalsamar, ara estava ple de vida, d’una vida plena. Jesús és el d’abans però ja no és el mateix, està present enmig dels seus deixebles, però no el poden retenir, és algú ben concret però no hi poden conviure com abans. Jesús que havia quedat ocult després del misteri de la mort, es deixa veure, es fa de nou visible i sempre és Ell qui pren la iniciativa, qui s’apareix, qui es manifesta. L’encontre amb Crist ressuscitat transforma, aquells qui dubtaven, els qui es resistien, els qui no entenien res quan Jesús els hi havia anunciat; ara pel contacte amb el ressuscitat veuen transformada la seva vida. Els qui experimenten la resurrecció, passat el primer moment d’esglai, viuen cada aparició com una crida a anunciar l’Evangeli, la participació en la resurrecció de Crist, convida a anunciar-ho, a compartir-ho, no s’ho podien quedar per ells sols. L’encontre amb el Crist ressuscitat és un moment privilegiat, crucial en la vida dels apòstols, dels deixebles i de les dones que el veuen, que en tenen notícia. La resurrecció de Crist no és una reanimació com la resurrecció de Llàtzer o de la filla de Jaire; que gaudiren d’una tornada a la vida per un dia tornar a morir. Jesús ha estat ressuscitat pel Pare i no retorna ja a aquesta vida, a la vida que havia perdut a la creu; sinó que entra en una vida definitiva, ha estat exaltat per Déu.

«Sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre d'ell.» escriu sant Pau. Ho sabem per la fe, ningú veié com va ressuscitar, però la resurrecció és una realitat, tan vertadera com la seva mateixa mort, però la certesa ens ha arribat per la vivència, el testimoni ens ha arribat com a experiència de cadascun dels testimonis. Ens costa d’entendre perquè veiem la resurrecció molt fora del nostre horitzó, molt diferent a totes les nostres experiències, la veiem amb ulls humans, mortals; per això ens preguntem què vol dir ressuscitar. El que vertaderament ens hem de preguntar és què significa avui per a nosaltres que Crist ha ressuscitat i que vol dir per tota mateixa humanitat. Aquesta és la nit en que Crist ha trencat els lligams de la mort, la nit benaurada que uneix cel i terra, nit en que l’home retroba Déu. De nou el primer dia de la setmana Déu ha creat el món, a partir de la resurrecció de Crist el món, la humanitat entra en una nova era, ja no hi ha lloc per la desesperança i la frustració, la mort ha estat vençuda i amb ella Crist ens ha ofert una nova vida que mai acaba, la vida eterna, la vida en la gloria. Ens l’ha ofert i nosaltres, creats a imatge de Déu, part i centre de la creació que era bona de debò ens hem d’esmerçar en mantenir-nos ferms contra els falsos atractius per merèixer d’assolir els gaudis eterns. Sant Benet ho té clar quan ens diu que hem de desitjar la vida eterna amb tot el deler espiritual, que per arribar-hi ens cal aplicar aquell zel bo que allunya dels vicis i porta a Déu i que no anteposant res absolutament al Crist, Ell que fou ressuscitat pel Pare ens dugui tots junts a la vida eterna.

Avui la foscor s’ha esvaït, en aquesta nit meditem de quina manera al llarg dels temps Déu ha parlat al seu poble i que en el misteri pasqual s’ha acomplert en plenitud perquè a la llum de la resurrecció tots els miracles dels temps antics s’han fet entenedors, han assolit la seva plenitud. Tota la història de la salvació té en aquesta nit el seu acompliment. Tot passa per la creu, però no acaba en la creu; tot passa per la mort, però no acaba en la mort. La Resurrecció del Senyor implica una renovació de la nostra condició humana. Crist ha vençut la mort, causada pel nostre pecat i ens retorna la vida immortal. La resurrecció de Crist no és fruit d'una especulació, d'una experiència mística. És un esdeveniment que sobrepassa la història, que succeeix en un moment precís de la història deixant en ella una petjada indeleble, ja res és igual. La llum que va enlluernar als guàrdies encarregats de vigilar el sepulcre de Jesús ha travessat el temps i l'espai. És una llum diferent, divina, que ha trencat les tenebres de la mort i ha portat al món l'esplendor de Déu, l'esplendor de la veritat i del bé, d’aquella veritat que el mateix Jesús testimonià davant Pilat. La resurrecció de Crist dóna força i significat a tota esperança humana, a tota expectativa, desig, projecte. És la nostra esperança i la nostra força. Exultem de joia, que soni la trompeta victoriosa, que la terra s’ompli d’alegria perquè avui la foscor s’ha esvaït, que l’estel del matí que mai no es pon, Crist victoriós de la mort. Demanem-li que ens trobi amb la flama de la nostra fe encesa el dia que retorni gloriós.