27 d’abril de 2020

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT, PATRONA DE CATALUNYA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

D’una cova una imatge, d’una imatge una devoció, d’una devoció una pietat, d’una pietat un poble, de Catalunya una Mare, Santa Maria Verge, Mare de Déu de Montserrat, pregueu per nosaltres.

Entre muntanya i oliveres, peregrins i pregàries, apareix Montserrat envoltat d’oliveres símbol de pau, la pau que ens dona Jesús ressuscitat.

Hi és aquest palau de glòria, a la muntanya santa, el lloc de pregària i de peregrinacions, lloc on Déu és lloat per monjos de generació en generació. I nosaltres rebem de Déu la seva benedicció. Déu ens beneeix a nosaltres amb tota mena de benediccions espirituals.

Volem la seva benedicció? Quina és la vocació del monjo? Quina és la vocació d’aquest temps Pasqual? És la santedat, perquè «fóssim sants» ens diu sant Pau. No hi ha altra vocació per al monjo, per al cristià, per a l’home de Déu, que la santedat. I si el camí és costerut i dificultós com els «Degotalls» de Montserrat, hem de deixar-nos visitar i ajudar com Elisabet es va deixar visitar i ajudar per Maria la Verge.

Ens hem de deixar ajudar en el camí cap a la santedat. Perquè com sabem el cristià no se salva sol, com altres religions poden oferir, el budisme per exemple. En el cristianisme sempre tenim la interpel•lació de l’altre. Jo cap a l’altre i l’altre cap a mi, tenint present que en l’altre és Crist.

Elisabet i Maria ens interpel•len i ens ajuden a veure en l’evangeli d’avui la necessitat de la relació recíproca. Dues dones amb dos fills a les entranyes, i quins fills, el precursor i el salvador, la veu i la Paraula de Déu. L’Esperit Sant va omplint aquests dipòsits de la fe que són aquestes dones, per això criden d’agraïment la salvació que ve, que ens ve a tota la humanitat.

«Feliç tu que has cregut». Sí Maria, has cregut per a donar-nos el Salvador. Exultes de joia perquè Déu et salva i salvant-te saps que ens salva a nosaltres. Elisabet ho sap, per això et beneeix perquè no pot contenir la força de l’Esperit Sant, la força de Déu dintre d’ella, ni la veu del seu fill, que encara no pot parlar i per això salta dins les seves entranyes.

Elisabet amb la veu a les entranyes han tingut la visita de la Mare i el Fill, la Paraula encarnada que és el nostre salvador, l’alegria s’expandeix amb la benedicció i la santedat.

Per això, demanem la intercessió de Maria perquè augmenti la nostra fe.

Nosaltres hem d’esdevenir Joans i Elisabets, veus que criden la benedicció que ve de Déu, malgrat els sofriments del món present.

Cal silenciar-nos per escoltar Déu, per contemplar les meravelles que ha fet en la Verge Maria, per deixar-se mirar i mirar els altres, deixar-se escoltar i escoltar els altres, deixar-se sorprendre i sorprendre els altres, deixar-se ajudar i ajudar els altres, deixar-se estimar i estimar els altres. Tot amb els dons de l’Esperit Sant que ens santifica i ens fa sants. D’Elisabet hem d’aprendre a beneir els altres, a veure les gràcies que han rebut de Déu, els dons de l’Esperit Sant que tenen.

Dels dons de l’Esperit Sant es forma una comunitat. Visquem en comunitat amb santedat, com els apòstols, amb Maria enmig nostre. Deixem-nos visitar per Maria, deixem-nos visitar per Crist, per l’altre que t’interpel•la en la teva capacitat de caritat. Maria ens vol ajudar en el nostre camí cap a la santedat. Ella és la nostra vida, la nostra dolcesa i la nostra esperança com diem cada dia al cantar la Salve.

D’una cova una imatge, d’una imatge una devoció, d’una devoció una pietat, d’una pietat un poble, de Catalunya una Mare, Santa Maria Verge, Mare de Déu de Montserrat, en aquests moments de la nostra història de dolor i sofriment, pregueu per nosaltres.