Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ex 12,1-8.11-14; Sl 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16); 1C 11,23-26; Jo
13,1-15
Estimes? Estimar és el manament essencial del cristià. És essencial perquè de
l’amor neix tot, neix l’alegria de viure, el do agraït de la vida que ens ha
estat donada com un regal.
Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet? Alçaré el calze per
celebrar la salvació.
El ritu del sopar pasqual, l’anyell o el cabrit, la carn rostida a la brasa, el
menjar a correcuita, la Pasqua, el pas del Senyor, per fer justícia contra les
divinitats d’Egipte, la plaga de l’extermini, l’alliberament del poble de
l’esclavatge, ens segueix interpel·lant avui. Perquè també nosaltres necessitem
ser alliberats dels esclavatges dels nostres dies.
Ara però, la nova Aliança, el memorial que Jesús ens ha donat en el darrer
sopar, la nit que havia de ser entregat, l’actualitzem en cada acció de
gràcies, en cada Eucaristia. El seu cos, la seva sang ha estat oferta per
cadascú de nosaltres. És el memorial del seu amor, que celebrem cada vegada que
mengem aquest pa i bevem aquest calze anunciem la mort del Senyor fins que
torni.
Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?
Jesús ens demostra el seu amor, encara avui, Jesús és l’exemple per a cadascú
de nosaltres, és l’exemple de l’amor desenvolupat en el servei més humil, en el
servei dels servents, que ell va fer: quan va arribar l’hora de passar d’aquest
món al Pare. Ell que era el Mestre i el Senyor, s’aixecà de taula, es tragué el
mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a
rentar els peus dels deixebles, un tasca de servents no de Senyors ni de
Mestres.
Realment Jesús s’ha fet servent de tota la humanitat. La clau està en entendre
això que ha fet, si no ho entenem malament.
És ara, que nosaltres cristians se’ns invita a viure com feia Jesús, una vida donada
als altres, una vida de servei per els altres. Jesús sempre és l’exemple perquè
nosaltres ho fem tal com ell ho ha fet.
Per això, nosaltres hem de deixar del tot l’odi, les baralles, les guerres, les
enemistats i ens hem de convertir en instruments de reconciliació, en
instruments de la seva misericòrdia, en instruments de compassió, en
instruments del seu amor.
Si estimes serviràs, si estimes et donaràs, et desfaràs pels altres. Així,
serem alliberats de l’esclavatge del pecat, que sempre implica un excés de
“jo”. Per això, la pregunta clau: Estimes?
2 d’abril del 2026
DIJOUS SANT: MISSA DE LA CENA DEL SENYOR
29 de març del 2026
DIUMENGE DE RAMS I DE PASSIÓ (Cicle A)
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 50,4-7; Sl 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a); Fl 2,6-11; Mt 26,14-27,66
Hem entrat a l’Església amb rams d’olivera. Hem cantat: «Hosanna al Fill de
David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel». Tot fent
memòria de l’entrada de Jesús a Jerusalem.
L’olivera amb les seves branques, símbol de pau i de reconciliació, ens uneix
als qui aclamaven Jesús a les portes de Jerusalem, ens uneixen als qui criden
per la pau a la terra.
Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?
Aquest salm encara ressona en el nostre món en guerra. Per això, la nostra oïda
ha d’estar més atenta. El Senyor m’ha parlat a cau d’orella, la nostra pregària
se’ns obre al Misteri de la nostra redempció, què és més evident, més
necessària.
Jesús, de condició divina, es va fer no-res, obedient fins a la mort en creu.
Per això Déu l’ha exalçat, perquè reconeguem qui és el nostre Salvador, el
Salvador de tot el món.
La seva Passió ens interpel·la en la nostra vida particular i col·lectiva com a
societat. Dels mateixos seguidors de Jesús neix la traïció de Judes, les
negacions de Pere. Però, Jesús va fent el seu camí oferint-nos el seu cos i la
seva sang per la remissió dels nostres pecats. Ara ho celebrem en aquesta
Eucaristia.
Jesús es lliura a fer la voluntat del Pare, no posa entrebancs a la voluntat
del Pare, per això ha vingut al món, per a la nostra salvació.
Els qui clamaven hosanna a les portes de Jerusalem, ara criden més fort: Que el
crucifiquin. Fora la ciutat a un indret anomenat Gòlgota, que vol dir lloc de
la Calavera, el clavaren a la creu, es repartiren els vestits i se’ls jugaren
als daus.
Els qui passaven l’insultaven, se’n burlaven, que baixi ara de la creu i
creurem en ell.
No ha de baixar de la creu, ha de donar la vida per cadascú de nosaltres,
perquè nosaltres tinguem vida.
Jesús expirà. La cortina del santuari s’esquinçà en dos de dalt a baix, la
terra tremolà, les roques s’esberlaren.
És veritat: Aquest home era Fill de Déu. El silenci ha omplert tota la terra.
Josep d’Arimatea l’amortallà amb un llençol, i el posa en un sepulcre nou.
Segellant-ne l’entrada posaren uns guardes. Tot s’ha acomplert, segons deien
les Escriptures: Que el Salvador del món havia de patir i morir per nosaltres.
El cristià no pot viure d’esquena a la voluntat de Déu. Jesús ens ha ensenyat
el camí de la humilitat, el camí de l’obediència, el camí de retorn al Pare.
En el nostre camí, hi haurà sofriment? Sí, però cal molta confiança, molta fe,
molta esperança, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en cadascú de nosaltres,
perquè visquem també donant-nos als altres, com Jesús ha donat la seva vida per
tots nosaltres.
22 de març del 2026
DIUMENGE V DE QUARESMA (Cicle A)
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ez 37,12-14; Sl 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7); Rm 8,8-11; Jo 11,1-45
Cal recobrar la vida, el primer amor, el do de la gràcia de Déu. Perquè podem
estar morts, vivint amb les mires naturals. Però, el Senyor ens obre els
sepulcres en que podem romandre tancats i ens fa sortir.
Jesús és la resurrecció i la vida, creure en ell ja és tenir l’Esperit de Déu.
Esperit que habita en nosaltres i ens dona vida. I encara que certament morirem
creure en Jesús ja és confiar en que també nosaltres ressuscitarem amb ell el
darrer dia.
Ara bé, també avui encara que sembla que no tenim cap malaltia, podem viure
lligats en el sepulcre del nostre melic. Així, podem deixar passar no els dies,
sinó els anys. Tal vegada hem perdut el viure a la presència del Senyor i així
hem quedat lligats en les nostres pròpies cledes, amb el cor sec i sense impuls
vital.
Marta i Maria, les germanes de Llàtzer ens ensenyen avui la font de la
salvació: “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort”.
La presència del Senyor Jesús és vida. La fe en ell, sempre ens dona un raig
d’esperança encara que de vegades no ho entenem.
Tot està impregnat d’amor, Jesús estimava Marta, Maria i Llàtzer. Davant la
mort de Llàtzer es commogué. Davant d’una vida tancada, lligada per mil
addiccions, Jesús es commou, posa la seva gràcia, el do de l’Esperit Sant que
sana sempre.
Sempre hi ha anònims col·laboradors que trauen la llosa, que obren el pas, fins
i tot quan sembla que ja és massa tard. Cal molta fe, cal creure que és Jesús
el nostre Salvador. Sí, el Salvador que ens torna a la vida quan ja feia massa
temps que vivíem tancats amb una llosa.
Sí, Jesús ens crida a cadascú de nosaltres en aquest diumenge cinquè de
Quaresma, et crida a tu Hèctor en el teu catecumenat, avui en el tercer
escrutini, et crida a sortir a fora de tu mateix, a donar-te, a ser per als
altres; perquè el cristià és el ser per als altres. Cal que sortim, perquè
Jesús ens crida, la tasca del cristià és el donar-se als altres.
Jesús ha donat la vida per cadascú de nosaltres, perquè nosaltres no ens la
guardem sota una llosa, sinó perquè la donem pels altres. De fet, donant la
vida, és quan el que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també gràcies al
seu Esperit que habita en nosaltres ens donarà la vida als nostres cossos
mortals.
Sortim de les nostres pròpies cledes per viure a la presència del Senyor.
Recordem que el diumenge més proper a la solemnitat de Sant Josep (19 de març),
és a dir, avui, celebrem la jornada del Seminari. Amb el lema “Deixa les teves
xarxes i segueix-me”, l’Església convida a pregar per les vocacions
sacerdotals, donar suport als seminaristes i fomentar la vocació al sacerdoci.
Per aquest motiu, la col·lecta d’avui serà pel Seminari.
21 de març del 2026
TRÀNSIT DEL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Gn 12,1-4a; Sl 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5); Jo 17,20-26
Jesús prega per nosaltres, prega per cadascú de nosaltres, prega per cadascú
que creu i per cadascú que creurà en ell.
“Ves-te’n del teu país, del teu clan, de la casa del teu pare, cap al país que
jo t’indicaré”.
Moltes vegades ja pensem que estem bé, no ens falta res i tenim de tot, coses
materials i coses espirituals, tot, ho tenim tot. Així ens podem quedar fixes,
instal·lats i acomodats a una manera de fer les coses, de viure el cristianisme
amb pau, sense cap complicació.
“Ves-te’n”, ves-te’n ens diu a nosaltres
la lectura, igual que el Senyor li va dir a Abraham en el seu dia, ara ens ho
diu a cadascú de nosaltres personalment i col·lectivament com comunitat.
Ens cal moure’ns de la nostra instal·lació per convertir la nostra vida en una
vida de santedat. És el camí de la Quaresma, és el camí de la Regla de sant
Benet.
Sant Benet va fer aquesta conversió i ha estat així font de benedicció.
Nosaltres participem d’aquesta benedicció en la mesura que seguim la seva Regla
monàstica.
Regla que ens ajuda a obrir l’orella del cor, per acollir de bon grat cada
exhortació, per retornar a Aquell de qui ens havíem apartat per la
desobediència.
Per això, Jesús prega, perquè siguem u. Jesús prega perquè reconeguem que ell
és l’enviat del Pare. Prega perquè vol que participem de la unitat del Pare i
del Fill, perquè estiguem allà on ell està.
La comunitat reunida és símbol de la presencia de Crist enmig el món. Jesús
prega enmig nostre, perquè l’amor del Pare davalli a la comunitat. Així serem
bons testimonis de Crist en el món, perquè els altres creguin que Jesús ha
vingut per salvar-nos i per això ens vol en comunió d’amor, d’esperança i de
caritat, dintre de la família humana.
Com a cristians hem d’aixecar-nos i anar seguint les petjades del Crist fins a
la vida de la glòria amb el Pare i l’Esperit Sant, per sempre. Amén.
15 de març del 2026
DIUMENGE IV DE QUARESMA (Cicle A)
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
1S 16,1b.6-7.10-13a; Sl 22,1-3.4.5.6 (R.: 1); Ef 5,8-14; Jo 9,1-41
“Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior,
però Déu veu el fons del cor”. Sí, Déu veu el fons del nostre cor. Déu coneix
el nostre cor, que pensem, que fem, com actuem, com ens relacionem, perquè Déu
ho veu tot.
Nosaltres no hi veiem, de vegades encara som cecs de naixement. I així, podem
viure en la foscor de la nit. Tal vegada ens conformem de viure encara que
sigui en la foscor. Tal vegada no tenim cap esperança després de tanta foscor.
Jesús és la llum, la llum del món. Per això, Jesús és l’únic salvador absolut
que ens pot guarir, que ens pot obrir els ulls cecs, els ulls que no veuen la
llum del món, la llum que Jesús ens dona per viure una vida espiritual oberta
al coneixement de déu, oberta a la vida en Crist, des de la vida monàstica, des
de la vida que se’ns ha donat com un regal i que se’ns a donar pet donar-la als
altres.
Podem tenir por i tant, però Jesús és vora nostre, la seva vara de pastor ens
asserena i conforta. Jesús ens para la taula, la taula ara de l’Eucaristia i
així omple a vessar la nostra vida.
Si estem on hem d’estar, si estem en el Senyor també participarem de la seva
llum. Per això aquest diumenge se’ns convida a viure amb alegria, viure com els
qui som de la llum. Així, podrem donar fruits, fruits que neixen de la llum,
fruits de bondat, de justícia i de veritat.
Però, si encara no hi veig? Què he de fer? Ves a rentar-te a la piscina de
Siloè, nom que significa enviat.
On trobem la piscina de l’Enviat, per poder rentar els ulls? Jesús ens ha posat
les Escriptures davant dels ulls, ara ens toca rentar-nos en el sagrament del
baptisme, del perdó i de l’Eucaristia.
Així amb la vista clara podrem seguir les petjades del Crist, sortir al món
veient la realitat de la nostra societat, la necessitat i el necessitat, la pau
que necessita tota persona, tota família, tota comunitat, tot poble i tot el
món.
En el camí cap a la Pasqua, en el camí per rebre el qui és la llum veritable,
en el camí per rebre els sagraments Hèctor, avui fem un pas més i el cec de
naixement t’interpel·la en la teva pròpia vida perquè els ulls del teu cor
s’il·luminen de la llum de Crist.
Alegrem-nos en aquest camí de la Quaresma, perquè Jesús ens obre els ulls de la
vida, per aprendre a lloar Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, pels segles
dels segles. Amén.