10 de novembre de 2019

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
2Ma 7,1-2.9-14; Sl 16; 2Te 2,16-3,5; Lc 20,27-38

Imagino que molts de vosaltres heu tingut aquesta experiència: després d’un dia laboriós, heu tingut un somni profund a la nit, al matí us heu despertat descansats, sentint el vostre cos renovat, àgil, amb ganes de viure; obriu la finestra i trobeu un dia radiant, i us neix el desig d’abraçar el món, començant, d’aquesta manera, una nova i feliç jornada.

Això m’ha suggerit el salm que acabem de cantar: «Quan em desvetlli us contemplaré fins a saciar-me’n». Cal despertar, cal desvetllar-se des de la profunditat...

I ara em podríeu respondre: ja estem desperts... Però el salm ens parla d’un altre desvetllar més profund.

Aquest salm 16 ens parla d’una amistat gustada, experimentada, amb Déu, que omple el cor d’alegria. Qui canta el salm es presenta davant Déu amb un esperit tranquil, serè, ple de confiança, davant d’un Déu personal i íntim. Hi ha com una mena de joc entre el «jo» del salmista (que podem ser cadascú de nosaltres) i el tu de Déu que ens respon. El salmista que parla i suplica i Déu que s’inclina i s’abaixa. Aquest Déu que s’ha rebaixat fins a arribar en el seu amor extrem fins a la Creu, per fer possible que nosaltres aprenguem la seva lliçó d’amor, de manera que arribem a desvetllar aquest mateix amor en nosaltres i puguem realment saciar-nos contemplant el seu rostre.

Fins aquí van arribar els set germans macabeus de la primera lectura. En ells s’ha desvetllat amb força i generositat el seu amor, i donen la seva vida com a testimoni de la seva fe. Donar la vida com a testimoni d’amor és el camí per vèncer la mort com ho va fer Crist, com tants homes i dones que al llarg dels segles així ho han viscut.

Però això ens demana estar oberts a la Paraula de Déu, com diu sant Pau en la carta als cristians de Tessalònica; que aquesta Paraula sigui en el teu interior quelcom «viu i eficaç, més penetrant que una espasa, que arriba a destriar la unió de l’ànima i esperit ... que jutja els teus sentiments i pensaments del cor», és a dir que tota la teva vida estigui nua, oberta a l’aigua viva de la Paraula. Com ensenya la carta als Hebreus (cf. 4,12).

L’evangeli no es pot quedar al nivell dels sentits externs. Ara, escoltem, i d’aquí a unes hores tot queda en l’oblit. Cal escoltar amb els sentits interiors, els espirituals, ja que tenim dues classes de sentits com ensenya sant Gregori de Nissa: corporals i espirituals.

Un ensenyament que completa Orígenes quan escriu: «Crist és l’objecte de cada sentit de l’ànima. Crist és veritable llum per il·luminar els ulls de l’ànima; Paraula per a ser escoltada; pa de vida per a ser gustat; oli de nard perquè l’ànima es deleixi amb l’aroma del Verb de Déu. Un Verb fet carn perquè puguem captar la seva Paraula de vida. No anem a Crist pel moviment del cos, sinó per l’afecte de cor
I aquest Verb de Déu ha supeditat la seva vida a l’amor, i per això venç la mort i ens obre a nosaltres la sendera de la resurrecció, porta oberta a una vida permanent, eterna».

Ens costa de creure, perquè l’amor no està profundament arrelat en el nostre cor. No hem après l’ensenyament de Crist.

Estem acostumats a dir que hi hauria d’haver amor, i així donem a entendre que no n’hi ha. Sabem que és una obligació d’estimar, que els homes tenim el manament d’estimar-nos, però no ho fem. D’aquí deduïm que el món està tan malament perquè hi ha en ell una manca d’amor i culpem els altres d’aquesta manca d’amor.

Estem creats i estructurats per viure l’amor; la nostra vida està estructurada per viure més enllà del temps, en l’eternitat, a la qual ens obre la Resurrecció, però aquesta se’ns concedeix quan vivim la vida dominats per l’amor, perquè l’amor venç la mort. I avui cada dia és més difícil de comprendre aquesta relació de vida i amor.

Em comentava fa uns dies una senyora, ja àvia: tinc 2 fills i ja he anat a 5 casaments.

Això s’acostuma a dir: buscar un nou amor. Més aviat busquem objectes d’amor, com infants que volen una joguina i aviat es cansen d’ella i demanen un altra. L’amor es troba buscant el cor de l’altre, però la recerca comença en el teu cor. Caldrà que l’Evangeli no se’t quedi en els sentits externs. Deixa que penetri fins als sentits interiors.

Necessitem despertar del nostre somni, un somni cada vegada més poblat de malsons...

«Quan em desvetlli us contemplaré fins a saciar-me’n».