17 de novembre del 2019

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Ens ve de grat? Ens abelleix? Estem desitjosos? «Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles». Estem preparats per al dia del Senyor?

Al cristià la litúrgia li proposa exàmens parcials abans de l’examen final, que serà el dia de la nostra mort i el judici, quan serem tal com som realment davant Déu.

«Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles». Però, ens ho creiem? Perquè hauríem d’estar preparats. Hem de pensar que l’hora de l’examen final no la sabem, però d’exàmens parcials, n’anem fent al llarg de l’any. En aquest examen parcial, l’Eucaristia, amb les seves lectures, ens obre a discernir la nostra essència cristiana.

Avui el profeta ens presenta el judici: el càstig per als orgullosos, injustos que han obrat el mal; la salvació per als qui veneren el Senyor.

L’apòstol ens assenyala que hem d’escarrassar-nos treballant nit i dia en pau per guanyar-nos el pa que mengem. No cap en la concepció del cristià ser un desvagat.
Jesús ens convida a estar alerta per no emmirallar-nos en la bellesa d’aquest món materialista, com també a no deixar-nos caure en enganys pels profetes de desventures, perquè de desgràcies naturals, violències, terratrèmols, fams i pestes hi ha per tot arreu sempre.

Ara bé, el cristià, el qui creu veritablement en Crist no pot tenir por, cap por, perquè Jesús ens defensa sempre. Sols hem de confiar, posar la nostra fe, la nostra esperança, el nostre amor en Déu, en el seu Fill, Jesús, el nostre salvador.

De part nostra, hauríem d’estar desitjosos per donar testimoni de la nostra fe. Si creiem en Jesucrist, ens abellirà viure aquesta avaluació continua del nostre constant testimoni.

De grat, acceptarem passar pel menyspreu, l’odi, o fins i tot el martiri. Jesús, des d’ara ens adverteix: «Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

Podem estar provats en aquest camí de la vida concreta que tenim, però el que interessa és guanyar la vida eterna, la nostra vida per sempre. Per això, mentre estem en aquest món, tot i les dificultats que tenim, hem de treballar, hem de donar testimoni de Jesús, el Fill de Déu, en qui creiem, servint-lo amb felicitat, servint-lo en el proïsme, en cadascú dels nostres germans.

Fins i tot, desenganxant-nos de tot el que ens aferra a la terra, podrem viure amb molta més llibertat la nostra felicitat en el servei quotidià comunitari, amb la joia d’anar atansant-nos pas a pas al dia de Senyor, és a dir, al nostre examen final i a l’obertura a la vida eterna que és el nostre guany per sempre, el guany del cristià.