Diumenge després d'Epifania / BAPTISME DEL SENYOR (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 55,1-11; Is 12; 1Jn 5,1-9; Mc 1,7-11

Estimats germans i germanes,

Estem acabant les festes de Nadal i la contemplació de l'Infant Jesús. D'Ell hem après moltes coses, però no ens podem quedar aquí. Betlem sols és l'inici del nostre camí compartit amb Jesús. L'Evangeli de Marc comença de manera poètica: un missatger, un camí, una veu que crida en el desert, un temps, una hora. Cal dir que l'original grec, no utilitza la paraula kronos, que es refereix al temps del calendari, sinó que diu kairós, que significa temps de gràcia, de favor de Déu, d'oportunitat de salvació. També nosaltres estem vivint una hora, un temps de gràcia, en que Déu es fa present en la nostra vida, oferint-nos la salvació. «El Senyor és el Déu que ens salva, confiem i no ens espantem... d'Ell ens ve la força».

Per això, nosaltres necessitem contemplar Jesús en la plenitud de totes les etapes de la seva vida. Gràcies a aquesta contemplació, creixem interiorment i ens sentim alliberats i salvats. L'escena del Jordà és una manifestació de Déu: Déu s'hi manifesta en la seva essència trinitària. Déu forma un cercle de tres Persones en el qual regna una unió de Vida i d'Amor. Una conseqüència molt important de creure en Déu és el comprendre el sentit profund de la relació i de la comunicació. La comunitat cristiana és el lloc on els germans es troben, es comuniquen i s'estimen en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Quan entre nosaltres hi ha l'amor de Déu, que flueix de forma imperceptible, la comunitat progressa en la fraternitat i la pau. Quan estimem ens convertim en presència de l'Amor de Déu. Jesucrist ens condueix vers el Pare, acompanyats per la força de l'Esperit de Déu.

No ens hauríem de cansar de plantejar-nos què vol dir ser cristià i meditar sobre les conseqüències del Baptisme en nosaltres. La primera carta de S. Joan ens fa veure, amb quatre verbs, com ha de ser el nostre camí que comença en el Baptisme: creure, néixer, estimar, vèncer. Fent-se home, Déu ens explica com és Ell realment i quina incidència pot tenir en la nostra vida. Creure en Déu ens allibera de les nostres pròpies limitacions i ens fa néixer a una nova esperança. Recordem la renovació de les promeses del Baptisme la nit de la Vetlla Pasqual. Diem explícitament que renunciem al pecat, al mal, a l'error, a la violència i a l'egoisme. «Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostre guanys en menjars que no satisfan?», escriu el profeta Isaïes.

El verb vèncer el podem aplicar a la segona sèrie de renúncies: a les nostres enveges i odis; a les pereses i indiferències; a les covardies i complexos; a les tristeses i desconfiances; als materialismes i sensualitats; a les injustícies i favoritismes; a les manques de fe, d'esperança i de caritat. «Escolteu bé i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida», diu el Senyor.

Recordem la tercera sèrie de renúncies en la nostra renovació de les promeses del Baptisme.  Si ho aconseguim, fem realitat el quart verb: estimar. Afirmem renunciar sense ser massa conscients del que diem. Renunciem a creure'ns els millors, a veure'ns superiors als altres, a estar massa segurs de nosaltres mateixos, renunciem a creure que ja estem convertits del tot, renunciem quedar-nos en les aparences i en la superficialitat perquè volem anar cap a Déu. «Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i Ell se n'apiadarà d'ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar».

Voldria acabar aquesta invitació a la fe, l'esperança i la caritat, citant les paraules de Benet XVI en una al·locució pronunciada el 15 d'octubre de 2011 comentant una frase: «El món necessita persones que parlen a Déu per poder parlar de Déu. Diu: Us demano que us deixeu impregnar de la Gràcia de Déu... Sigueu signes d'esperança, capaços de mirar el futur amb la seguretat que prové del Senyor Jesús... Comuniqueu a tots la alegria de la fe amb l'entusiasme que prové de l'estar moguts per l'Esperit Sant que fa noves totes les coses...»