SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Nm 6,22-27; Sl 66,2-8; Ga 4,4-7; Lc 2,16-21

«Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava». Aquesta expressió apareix diverses vegades a l'evangeli, referida a Santa Maria. Acollia el misteri de Déu que se li anava manifestant en el seu fill Jesús amb una actitud d'obertura i de receptivitatm i tot ho vivia amb aquest tarannà: contemplar la vida, reflexionar, meditar-la, i finalment guardar al cor, tot esperant la llum plena del misteri de Déu.

«Maria, conservava aquests records en el seu cor i els meditava». El ritme de la vida no ajuda a tenir aquest tarannà. Perquè l'home, avui, aposta per altres ritmes. Fins i tot en la vida monàstica hi ha un ritme que no sempre és aquest ritme de Santa Maria. I, no obstant això, el nostre ritme, el d'un cristià normal, i molt més el ritme de la vida del monjo ha de ser aquest: «Maria, conservava aquests records en el seu cor i els meditava». Esperant que el Misteri de Déu es manifesti en el cor i s'imposi amb la seva força de llum, saviesa i vida nova.

L'Abat General, en el seu missatge de Nadal, hi feia referència d'alguna manera en afirmar que té la impressió que en els nostres monestirs falta més dedicació a l'escolta i meditació de la Paraula. Aquesta va ser precisament la tasca principal en la vida de Maria: meditar la Paraula i guardar-la en el cor. És allò que fa dir a Jesús quan escolta la lloança a la seva mare: «Feliços els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden».

La Paraula de Déu, la Paraula revestida de la nostra naturalesa, Crist, el Verb encarnat, és el camí de la nostra pau. En el camí d'aquesta experiència necessitem aquesta companyia, aquesta referència, aquesta mestra, aquesta mare. La necessitem a ella que «conservava aquests records en el seu cor i els meditava». En tenim necessitat per saber guardar la Paraula en el cor i deixar néixer la Pau en el cor. Que en ell arreli amb força el misteri d'amor de Déu. En definitiva, és el néixer de Crist en nosaltres. En això incideix Benet XVI en el seu missatge per al dia de la pau: «Els cristians creiem que Crist és la nostra veritable pau: en Ell, en la seva creu, Déu ha reconciliat amb si mateix el món i ha destruït les barreres que ens separaven els uns dels altres (cf. Ef 2,14-18), en Ell, hi ha una única família reconciliada en l'amor».

Crist serà la pau, si vivim en una permanent tasca de reconciliació. Això és una crida a l'escolta com una preparació del cor per a la meditació i la guarda en el cor. Maria és la mestra i mare per excel·lència, per això diuen els Sants Pares que engendra a través de l'oïda. Així escriu sant Efrem:

«Per la nova orella,
la de Maria,
ha entrat la Vida
i ho ha dominat tot».

L'Esperit del Fill de Maria ja està en el nostre cor, com ens ensenya sant Pau. «I clama en nosaltres: Pare!» Així doncs, comportem-nos com a fills, no com a esclaus. Comportar-nos com a fills és viure amb la llibertat que ens suggereix aquest Esperit de Jesús, que impulsa sempre a obrar com Ell va obrar. I amb la seva Paraula escoltada ve la seva benedicció, que suposa una nova creació en el nostre interior, una nova vida cap a fora. Una vida que porta el segell de l'amor de Déu.

Amb aquest sentiment hauríem de començar a viure aquest nou any que el Senyor ens ha regalat. El Papa també es pregunta sobre com mirar aquest nou any i ens diu: «En el salm 129 [130] trobem una imatge molt bella. El salmista diu que l'home de fe espera el Senyor "més que els sentinelles el matí" (v. 6), l'espera amb una sòlida esperança, perquè sap que portarà llum, misericòrdia, salvació. Aquesta espera neix de l'experiència del poble escollit, el qual reconeix que Déu l'ha educat per mirar el món en la seva veritat, no deixant-se abatre ja per les tribulacions».

En la nostra foscor, no deixem d'esperar l'aurora de la qual parla el salmista. Però amb l'esperit de Maria, que guardava tot això en el seu cor. I el Senyor beneirà les nostres vides en aquest nou any 2012.