Estimada Carme,
Jo crec que el llenguatge de l'evangeli és precís, i molt clar. Per exemple quan Jesús comença la seva vida pública, ho fa amb poques paraules i gestos expressius: «Convertiu-vos, i creieu la Bona Nova». «Convertiu-vos». És un llenguatge clar: cal girar-se i mirar cap a un altre horitzó. Quin horitzó? El de la Bona Nova. I quina és aquesta Bona Nova? Una persona, Jesús de Natzaret. Que en una altra ocasió dirà: «Apreneu de mi que sóc benèvol i humil de cor».
Em dius a la teva carta: «Sento que avui necessita (l'Església) d'un altre llenguatge, que vagi desgranant en expressions que puguin transmetre més comprensió i ajuda pràctica, per conduir la vida en el dia a dia de cada instant, que hem d'assumir, de donar resposta adequada davant la realitat humana que ens acompanya. Cal adonar-nos, acceptar que les 7 famílies (com jo anomeno els set pecats capitals) són presents i com fantasmes dansen constantment en el nostre entorn. No ho podem ignorar, com tampoc podem ignorar les set virtuts que els acompanyen. Sovint em faig la pregunta: com vivim la ira, la supèrbia? Com fer-ho per assolir i experimentar la humilitat, la temprança, la bondat».
Un altre llenguatge, sí, però més senzill. Un altre llenguatge, sí, però amb menys paraules. Un altre llenguatge, sí, però amb més gestos de vida. L'Església, els creients, tots, ens movem en la vida de cada dia enredats en moltes reunions, molts plans, documents. Què hem de fer per arribar als allunyats, o als joves? Què hem de fer? Què hem de fer?
Ens preguntem, en canvi, molt menys si deixem endinsar-se Crist en la nostra vida. Ens preguntem menys si deixem que la seva Paraula ressoni dins nostre, en el nostre cor. Ens inquietem menys si els seus gestos van arrelant en les nostres vides, en el nostre cor.
És a dir, m'he de preguntar si estic orientat cap al Crist que passa cada dia. Si escolto la seva Paraula. Una Paraula que segueix ressonant clara i forta, a través dels malalts, dels pobres, dels desheretats i oprimits d'aquesta societat de privilegiats i exclosos. Crist passa cada dia, i em porta una Bona Nova. Però no sempre la meva bústia està oberta.
«Apreneu de mi, que sóc benèvol i humil de cor». És la imatge del Crist que avui necessita contemplar la nostra societat. I si aquesta imatge no es configura en la nostra vida mitjançant aquests valors concrets de mansuetud, humilitat, paciència, bondat. la dansa d'aquestes 7 famílies de pecats capitals ens enredarà en la seva música i dansa infernal, i neutralitzarà l'escolta de la Bona Nova.
Necessitem desvetllar la nostra capacitat d'escolta. Escoltar la vida, les persones. Deixar-nos mirar per elles. Que aquesta mirada ens arribi al cor. I, després? Doncs, potser, intentar viure el que diu un filòsof de l'alteritat: «Des de l'instant mateix en què l'altre em mira, jo sóc responsable d'ell. I és que aquesta responsabilitat amb l'altre és anterior a qualsevol compromís».
Gràcies, Carme, per la teva carta, que també portava aromes de jardí, perfumat amb les ones de la Mediterrània, i suggeriments de pau per inquietar el nostre cor. Una abraçada,
+ P. Abat
