16 de desembre del 2012

LA CARTA DE L'ABAT

Carta a la Concepció,

El pròxim diumenge d'Advent, el tercer, l'anomenem diumenge Gaudete, perquè el cant d'entrada de l'Eucaristia començava antigament, quan es cantava en llatí, amb la paraula Gaudete, que significa «viviu contents». És una invitació a l'alegria. El motiu és que s'acosta ja la celebració del Naixement del Senyor, i el creient, que al llarg del temps d'Advent ha anat escoltant la Paraula, tot guardant-la en el cor, comença a moure's i a viure sota l'impuls, la saviesa, la llum d'aquesta Paraula, l'Encarnació de la qual celebrem per Nadal. És a dir un «Déu-amb-nosaltres, un Déu-amb-tots». Aquest Déu és un Déu que està enmig nostre, que es complau, que ens estima i que s'alegra amb nosaltres, com en dies de festa, tot renovant-nos per dintre.

La litúrgia de l'Església considera que això és així, i per això amb aquesta invitació a l'alegria, ens suggereix com fer un assaig de Nadal, un petit avançament de la festa joiosa del Naixement de Déu revestit de la nostra naturalesa.

Això és així en la vida dels cristians?

Tu em suggereixes en una de les teves cartes que estàs vivint aquesta alegria: «Estic col·laborant en la meva parròquia en el que puc, però el millor són les estones que passo amb les àvies. Quant ens necessiten i com agraeixen una mica d'afecte!» Compartir el temps, o els diners... compartir els dons que rebem en la nostra vida! I l'al·lusió a aquest compartir està molt clara a l'evangeli: «qui tingui dos vestits que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar que el comparteix també amb els altres».

Tu estàs compartint el temps, que no és poc en aquesta societat del temps sense temps. En aquesta societat en què el ritme de la vida arrossega el temps. Ningú no té temps. Tot ho domina el ritme de l'agenda. Cal aturar-se i viure el temps amb un sentit. Diu el poeta Blake: «Se'ns ha donat poc temps per suportar els raigs de l'amor».

El nostre temps és breu, i se'ns dóna per viure l'amor, per suportar els raigs de l'amor, l'eternitat, ja que l'amor és el que roman. I és l'amor el que atreu l'eternitat al temps. Aquest temps d'Advent que ens prepara per al Nadal és un començament nou, una disposició per fer que l'eternitat i el temps es trobin no només en Crist, sinó en nosaltres, en l'home, en la nostra vida, en el nostre món.

Quan posem en joc aquest instrument de l'eternitat que és l'amor, en una trobada, en un compartir amb qui sigui, i en allò que sigui més necessari per a l'altre, està naixent una nova llum del Naixement. Quan sacrifico el meu temps, visc el meu temps per a l'altre, llavors, estic en el camí de viure per al Crist i en el Crist, estic en el camí de donar un sentit profund a la meva vida.

Això és cert. Però a més, aquest diumenge «Gaudete» afegeix nous matisos d'assumir en el nostre temps l'eternitat, quan parla de compartir roba, i menjar, de compartir el que tenim amb el que no té, amb el que necessita de mi. En això consisteix el veritable missatge de Nadal, la resta són campanes sorolloses o platerets estridents que no convoquen a ningú. Segueix compartint el teu afecte. Una abraçada,

+ P. Abat