LA CARTA DE L'ABAT

Estimat Ángel,

Gràcies per la teva visita. Abandones per unes setmanes les terres de missió per venir a compartir l'alegria d'un Crist que s'està gestant de manera permanent en la pobresa i abandonament d'aquelles terres llunyanes. Deixes un temps breu la teva missió per visitar-nos i fer-nos més proper el batec del Crist, un Déu profundament humà, que viu, somriu, plora, en la pobresa i abandonament d'aquelles llunyanes terres.

Gràcies per la teva visita. Perquè necessitem escoltar el teu Magníficat. Necessitem escoltar com en la vostra obligada sobrietat, en la vostra dura sobrietat, proclameu la grandesa del Senyor. Necessitem contemplar en el vostre rostre l'alegria de Déu. Saber de la lleugeresa de la vostra vida, que és profunda vida humana i singular riquesa espiritual que aquí a la nostra «societat del benestar» trobem a faltar.

Perquè aquí ens aclapara la vida, el pes de la vida se'ns fa dur. L'abundància de les coses, el ritme de la vida, la difícil relació humana. Aquí ens costa aprendre el Magníficat. Cantar-lo. Viure'l.

Em preguntaves si preguem per vosaltres. Em va sortir un sí tímid, com qui està intentant recordar el moment en què elevem unes paraules concretes demanant a un Déu que no té necessitat de les nostres paraules, sinó del nostre cor, demanant a un Déu que només sintonitza els moviments que neixen del cor; un Déu que sap el que necessitem abans que la nostra boca l'hi demani.

I sento de nou ressonar el Magníficat de la Visitació en la meva ment: «Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res».

I tinc la sensació que la pregària més rica, més autèntica és la vostra vida, i les vides d'aquests homes, dones i nens que us envolten incessantment amb un somriure, a l'espera del pa de cada dia. Tinc la impressió que la riquesa, el benestar, de la nostra vida ens deixa buit el cor. Un cor buit és un cor desesperat, que difícilment pot elevar una pregària que ha de pujar amb profunda confiança. Alhora tinc confiança en la força de la vostra pregària, de la pregària senzilla, plena d'humanitat i de confiança, perquè els cors de les vostres comunitats estan plens de béns, que nosaltres necessitem. Vosaltres, ens feu rics amb els vostres béns espirituals; nosaltres tenim l'obligació d'atendre les vostres necessitats materials.

La millor i més autèntica pregària és el gest d'amor que emergeix des del cor. Gràcies Àngel per la teva visita, gràcies pel teu magníficat. Una abraçada,

+ P. Abat